bible
ra
🌐 Language
English
Español
Français
Deutsch
Português
Italiano
Nederlands
Русский
中文
日本語
한국어
العربية
Türkçe
Tiếng Việt
ไทย
Indonesia
All Languages
Home
/
Catalan
/
Catalan (BEC) 2000 (Bíblia Evangèlica Catalana)
/
Song of Solomon 2
Song of Solomon 2
Catalan (BEC) 2000 (Bíblia Evangèlica Catalana)
← Chapter 1
Jump to:
Chapter 1
Chapter 2
Chapter 3
Chapter 4
Chapter 5
Chapter 6
Chapter 7
Chapter 8
Chapter 3 →
1
Jo sóc la rosa de Saron, el lliri de les valls.
2
Com un lliri entre els cards és la meva companya entre les don-zelles.
3
Com un pomer entre els arbres boscans és el meu estimat entre els joves. Em delia per seure a la seva ombra, i el seu fruit m’és dolç al paladar.
4
M’ha portat a la sala de banquets, i la senyera que em cobria era l’amor.
5
Retorneu-me amb coques de panses, conforteu-me amb pomes, perquè estic malalta d’amor!
6
La seva esquerra sosté el meu cap, mentre amb la dreta m’abraça.
7
Jo us conjuro, filles de Jerusalem, per les gaseles i les cérvoles del camp, que no desperteu ni desvetlleu l’amor fins que ella ho vulgui.
8
És la veu del meu estimat! Mireu-lo! Ja ve corrents per les muntanyes, saltant per les collades.
9
El meu estimat és semblant a una gasela, o a un cervatell. Mireu-lo!, ja és darrere la nostra paret, guaitant per les finestres, espiant per les gelosies.
10
El meu estimat parla i em diu: “Aixeca’t, companya meva, bonica meva, i vine.
11
Mira, l’hivern ja ha passat, la pluja s’ha esvaït i se n’ha anat;
12
les flors apareixen arreu, el temps de les cançons ha arribat, el cant de la tórtora es fa sentir pels nostres camps;
13
la figuera dóna els primers fruits i les vinyes florides escampen el seu aroma. Alça’t, companya meva, bonica meva, i vine!
14
Coloma meva, que ets dins les es-cletxes de la roca, en els amagatalls dels singles: mostra’m el teu rostre, deixa’m sentir la teva veu; perquè la teva veu és dolça, i el teu rostre, formós.”
15
Caceu-nos les guineus, les petites guineus que destrossen les vinyes, les nostres vinyes que ja han florit.
16
El meu estimat és meu, i jo sóc seva; ell pastura el ramat entre els lliris.
17
Abans que bufi el ventijol del cap-vespre i s’estenguin les ombres, torna, estimat meu; fes-te com una gasela, com un cer-vatell per damunt les muntanyes escar-pades.
← Chapter 1
Jump to:
Chapter 1
Chapter 2
Chapter 3
Chapter 4
Chapter 5
Chapter 6
Chapter 7
Chapter 8
Chapter 3 →
All chapters:
1
2
3
4
5
6
7
8