bible
ra
🌐 Language
English
Español
Français
Deutsch
Português
Italiano
Nederlands
Русский
中文
日本語
한국어
العربية
Türkçe
Tiếng Việt
ไทย
Indonesia
All Languages
Home
/
Catalan
/
Catalan (BCI) 2008 - (Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional)
/
1 Kings 18
1 Kings 18
Catalan (BCI) 2008 - (Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional)
← Chapter 17
Jump to:
Chapter 1
Chapter 2
Chapter 3
Chapter 4
Chapter 5
Chapter 6
Chapter 7
Chapter 8
Chapter 9
Chapter 10
Chapter 11
Chapter 12
Chapter 13
Chapter 14
Chapter 15
Chapter 16
Chapter 17
Chapter 18
Chapter 19
Chapter 20
Chapter 21
Chapter 22
Chapter 19 →
1
Va passar molt de temps i, al cap de tres anys, el Senyor va comunicar a Elies la seva paraula. Li digué: — Vés, presenta’t a Acab, que vull enviar la pluja a la terra.
2
Elies es posà en camí per presentar-se a Acab. Hi havia una gran fam a Samaria.
3
Acab va cridar Obadiahu, el cap del palau reial. Obadiahu era molt fidel al Senyor.
4
Així, quan Jezabel havia fet exterminar els profetes del Senyor, Obadiahu n’havia pres cent, els havia amagat en dues coves, cinquanta i cinquanta, i els havia proveït de pa i aigua.
5
Acab, doncs, li va dir: — Anem pel país i resseguim les fonts i els torrents. Qui sap si trobarem herba i podrem mantenir amb vida els cavalls i les mules sense haver de sacrificar cap dels animals!
6
Es van dividir el territori: Acab anà sol per un camí i Obadiahu, sol també, per un altre.
7
Mentre Obadiahu feia la seva ruta, Elies li va sortir al pas. Obadiahu el va reconèixer, es prosternà amb el front a terra i li digué: — ¿Ets tu Elies, el meu senyor?
8
Ell li va respondre: — Sóc jo mateix. Vés a dir al teu senyor que Elies és aquí.
9
Obadiahu replicà: — Quin pecat he comès, que vulguis posar aquest servent teu a les mans d’Acab perquè em mati?
10
Tan cert com viu el Senyor, el teu Déu: no hi ha poble ni reialme on el meu senyor no hagi enviat gent a buscar-te. I quan li diuen: “Aquí no hi és”, fa jurar a aquell poble o reialme que realment no t’han trobat.
11
I ara tu em dius: “Vés a dir al teu senyor que Elies és aquí”.
12
Quan m’hauré separat de tu, l’esperit del Senyor se t’endurà qui sap a on: jo hauré transmès a Acab el teu missatge, però ell no et trobarà i llavors em matarà. I això que aquest servent teu és fidel al Senyor des de jove!
13
¿Que no ha sentit a dir el meu senyor el que jo vaig fer quan Jezabel matava els profetes del Senyor? Vaig amagar-ne cent en dues coves, cinquanta i cinquanta, i els proveïa de pa i aigua.
14
I ara tu em dius: “Vés a dir al teu senyor que Elies és aquí.” Em matarà!
15
Però Elies va insistir: — Per la vida del Senyor de l’univers, a qui jo serveixo, et juro que avui mateix em presentaré davant d’Acab.
16
Obadiahu anà a trobar Acab i el va informar, i Acab anà a trobar Elies.
17
Tan bon punt Acab el va veure, li va cridar: — ¿Ets tu, el qui porta la desgràcia a Israel?
18
Ell li respongué: — Jo no porto la desgràcia a Israel, sinó tu i la família del teu pare, que heu abandonat els manaments del Senyor per anar darrere els Baals.
19
Però ara aplega’m tot Israel a la muntanya del Carmel, i també els quatre-cents cinquanta profetes de Baal i els quatre-cents profetes dels bosquets sagrats, que Jezabel manté.
20
Acab va fer venir tots els israelites i va aplegar aquells profetes a la muntanya del Carmel.
21
Aleshores Elies s’acostà a tot el poble i va exclamar: — Fins quan anireu saltant, ara amb una crossa, ara amb una altra? Si el Senyor és Déu, seguiu-lo! Si ho és Baal, seguiu-lo a ell! El poble no responia res.
22
Llavors Elies els va dir: — Jo sóc l’únic profeta del Senyor que ha quedat, mentre que els profetes de Baal són quatre-cents cinquanta.
23
Que ens donin dos vedells: que ells se’n triïn un, el tallin i el posin damunt la llenya, però sense encendre el foc. Jo prepararé l’altre vedell i també el posaré sobre la llenya, sense encendre foc.
24
Després, que ells invoquin el nom del seu déu i jo invocaré el nom del Senyor. El déu que respongui per mitjà del foc, és realment Déu. Tot el poble va respondre: — Hi estem d’acord!
25
Elies va dir als profetes de Baal: — Trieu-vos un dels dos vedells i prepareu-lo primer vosaltres, que sou més. Invoqueu el nom del vostre déu, però no encengueu el foc.
26
Van agafar el vedell que els havien donat, el van preparar i anaren invocant el nom de Baal des del matí fins al migdia, dient: «Baal, respon-nos!» Però no se sentia cap veu ni cap resposta, per més que saltaven al voltant de l’altar que els havien construït.
27
Al migdia, Elies es burlava d’ells dient: — Crideu més fort! Baal és déu, però potser està capficat o bé té feina, o qui sap si és de viatge! Potser dorm, però ja es despertarà!
28
Ells cridaven més fort encara i, segons el seu costum, es feien incisions amb punyals i llances fins que els rajava la sang.
29
Passat ja migdia, van entrar en deliri profètic fins a l’hora de l’ofrena. Però no se sentia cap veu ni cap resposta, ni els escoltava ningú.
30
Aleshores Elies va dir a tot el poble: — Acosteu-vos a mi. Tothom se li va acostar. Elies va refer l’altar del Senyor que estava enderrocat:
31
va agafar dotze pedres, segons el nombre de les tribus dels fills de Jacob, a qui Déu havia comunicat aquesta paraula: «El teu nom serà Israel.»
32
Amb aquelles pedres, doncs, va reconstruir l’altar dedicat al nom del Senyor i després, al seu voltant, va obrir un solc com per a sembrar-hi dues mesures de gra.
33
Va col·locar la llenya, preparà el vedell, el posà damunt la llenya
34
i digué: — Ompliu quatre gerres d’aigua i tireu-la sobre la víctima de l’holocaust i sobre la llenya. Ho van fer així. Després va manar: — Torneu-hi! Ells hi van tornar. Digué encara: — Feu-ho per tercera vegada! I ho van fer per tercera vegada.
35
L’aigua regalimava per tot l’altar, i el solc n’anava ple.
36
Quan va ser l’hora de l’ofrena del capvespre, el profeta Elies s’acostà i pregà així: — Senyor, Déu d’Abraham, d’Isaac i d’Israel: que se sàpiga avui que tu ets Déu a Israel, que jo sóc servent teu i que he fet tot això per ordre teva.
37
Respon-me, Senyor, respon-me, perquè aquest poble es convenci que tu, Senyor, ets Déu i que fas tornar els cors cap a tu.
38
Llavors va baixar un foc que venia del Senyor i va consumir la víctima de l’holocaust, la llenya, les pedres i la pols, i va assecar l’aigua del solc.
39
Tot el po-ble, en veure-ho, es prosternà amb el front a terra i clamava: — El Senyor és Déu! El Senyor és Déu!
40
Elies els va ordenar: — Agafeu els profetes de Baal! Que no se n’escapi ni un! Ells els van agafar. Elies els va fer baixar al riu Quixon i allí els va degollar.
41
Després Elies digué a Acab: — Vés a menjar i beure, que ja se sent la remor del temporal.
42
Acab anà a menjar i beure. Entretant, Elies va pujar al cim del Carmel, es va prosternar a terra amb la cara entre els genolls
43
i digué al seu servent: — Puja i mira en direcció al mar. Ell va pujar, va mirar i digué: — No es veu res. Elies va insistir: — Torna-hi. I així fins a set vegades.
44
A la setena, el servent va dir: — Hi ha un núvol petit com el palmell de la mà que puja del mar. Aleshores Elies digué: — Vés i digues a Acab: “Enganxa els cavalls i baixa, que no t’atrapi el xàfec.”
45
El cel s’anà enfosquint amb núvols que el vent portava, i caigué un gran xàfec. Acab va pujar al carruatge i se n’anà cap a Jizreel.
46
La mà del Senyor s’apoderà d’Elies, que es va lligar la roba a la cintura i corregué davant d’Acab fins a l’entrada de Jizreel.
← Chapter 17
Jump to:
Chapter 1
Chapter 2
Chapter 3
Chapter 4
Chapter 5
Chapter 6
Chapter 7
Chapter 8
Chapter 9
Chapter 10
Chapter 11
Chapter 12
Chapter 13
Chapter 14
Chapter 15
Chapter 16
Chapter 17
Chapter 18
Chapter 19
Chapter 20
Chapter 21
Chapter 22
Chapter 19 →
All chapters:
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
22