2 Kings 25

Catalan (BCI) 2008 - (Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional)

← Chapter 24 Jump to:

1L’any novè del regnat de Sedecies, el mes desè, el dia deu del mes, Nabucodonosor, rei de Babilònia, va arribar amb tot el seu exèrcit davant de Jerusalem i acampà enfront de la ciutat. La van envoltar d’un mur de setge,

2i Jerusalem estigué assetjada fins a l’any onze de Sedecies.

3El dia nou del mes, quan a la ciutat la fam havia arribat a un extrem insuportable i la gent del poble ja no tenia res per a menjar,

4els enemics van obrir una bretxa a la muralla. Llavors tots els homes de guerra es van escapar durant la nit per la porta que hi ha entre les dues muralles, davant el jardí del Rei, tot i que els caldeus tenien encerclada la ciutat. El rei se’n va anar pel camí de l’Arabà.

5Però les tropes caldees el van perseguir i el van agafar a l’Arabà de Jericó; totes les seves tropes, desbandades, l’havien abandonat.

6Van fer presoner el rei, el conduïren a Riblà, davant el rei de Babilònia, i li donaren la sentència:

7els fills de Sedecies van ser degollats davant d’ell, i a Sedecies, Nabucodonosor mateix li va buidar els ulls, el va fer encadenar i manà que el duguessin a Babilònia.

8El mes cinquè, el dia set del mes, que corresponia a l’any dinou del regnat de Nabucodonosor a Babilònia, Nebuzaradan, cap de la guàrdia i oficial del rei de Babilònia, va arribar a Jerusalem

9i va incendiar el temple del Senyor, el palau reial i totes les cases de la ciutat. Va calar foc a totes les cases de la gent important.

10Les tropes caldees, a les ordres del cap de la guàrdia, van enderrocar totes les muralles que envoltaven Jerusalem.

11Nebuzaradan, cap de la guàrdia, va deportar la resta de la població que encara hi havia a la ciutat, els desertors que s’havien passat al rei de Babilònia i els pocs del poble baix que quedaven.

12El cap de la guàrdia només va deixar-hi la gent més pobra per al conreu de vinyes i camps.

13Els caldeus van fer trossos les columnes de bronze del temple del Senyor, les peanyes i l’anomenat «Mar» de bronze que hi havia al temple del Senyor i se’n van endur tot el bronze a Babilònia.

14També van agafar les olles, les pales, els ganivets, les cassoletes i tots els objectes de bronze destinats al culte.

15El cap de la guàrdia va prendre igualment els encensers, les calderetes d’aspersió, tot el que era d’or i tot el que era de plata.

16Les dues columnes, l’anomenat «Mar» i les peanyes que Salomó havia fet per al temple del Senyor, sumaven una quantitat de bronze incalculable.

17Les columnes feien cada una divuit colzades d’alt, i els capitells de bronze tenien una alçada de tres colzades; cada capitell tenia al voltant una xarxa de magranes, tot de bronze. Els capitells de cada columna tenien la mateixa decoració sobre la xarxa.

18El cap de la guàrdia va empresonar el gran sacerdot Seraià, el segon sacerdot Sefanià i els tres guardians del cancell.

19També va detenir a la ciutat un alt funcionari responsable dels homes de guerra, cinc consellers del rei que s’havien quedat a Jerusalem, l’oficial de l’exèrcit encarregat d’allistar la gent del poble, i seixanta homes de la gent del poble que s’havien quedat a la ciutat.

20Nebuzaradan, cap de la guàrdia, els va agafar i els conduí davant el rei de Babilònia, a Riblà.

21El rei de Babilònia els féu matar a Riblà, al país d’Hamat. Així va ser deportat el poble de Judà lluny de la seva terra.

22Als qui havien quedat al país de Judà, aquells que Nabucodonosor, rei de Babilònia, hi havia deixat, els va donar per governador Guedalià, fill d’Ahicam, fill de Xafan.

23Quan tots els oficials de l’exèrcit i els seus homes van saber que el rei de Babilònia havia posat Guedalià com a governador, l’anaren a trobar amb els seus homes a Mispà: eren Ixmael, fill de Netanià, Johanan, fill de Caréah, Seraià, fill de Tanhúmet, de Netofà, i Jaazaniahu, fill del maacatita.

24Guedalià els va fer, a ells i als seus homes, aquest solemne jurament: — No tingueu por dels oficials dels caldeus. Quedeu-vos al país, sotmeteu-vos al rei de Babilònia, i tot us anirà bé.

25Però, el mes setè, Ixmael, fill de Netanià, fill d’Elixamà, que era de llinatge reial, va arribar amb deu homes i van matar Guedalià i els jueus i els caldeus que eren amb ell a Mispà.

26Després d’això, tot el poble, des del més petit fins al més gran, amb els oficials de l’exèrcit, se’n van anar a Egipte, per por dels caldeus.

27Al cap de trenta-set anys d’haver estat deportat Jeconies, rei de Judà, Evil-Merodac, rei de Babilònia, el va indultar i el va treure de la presó el dia vint-i-set del mes dotzè de l’any que començava a regnar.

28Va parlar-li amistosament i li assignà un setial més elevat que el dels altres reis que vivien a la cort de Babilònia.

29Li va fer treure els vestits de presoner i sempre més, durant tota la vida, Jeconies va menjar a la taula del rei.

30El rei de Babilònia li va procurar el manteniment diari tota la resta de la seva vida.

← Chapter 24 Jump to: