2 Samuel 16

Catalan (BCI) 2008 - (Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional)

← Chapter 15 Jump to: Chapter 17 →

1David acabava de passar la carena quan Sibà, l’administrador de Mefibóixet, anà a trobar-lo amb un parell d’ases carregats amb dos-cents pans, cent raïms de panses, cent peces de fruita i un bot de vi.

2El rei digué a Sibà: — Què significa tot això? Sibà va respondre: — Els ases són perquè hi munti la família del rei; el pa i la fruita, perquè en mengin els seus homes, i el vi, perquè en beguin els qui defalleixin en el desert.

3El rei va demanar: — I on és el nét de Saül, el teu amo? Sibà li va respondre: — S’ha quedat a Jerusalem, dient-se: “Ara els d’Israel em tornaran el reialme del meu pare.”

4Aleshores el rei va dir a Sibà: — Totes les propietats de Mefibóixet són teves. Sibà va exclamar: — Em prosterno al teu davant, rei i senyor meu. Que sempre pugui gaudir del teu favor!

5Quan David va arribar a Bahurim, en sortia un home d’un clan de la família de Saül, que es deia Ximí i era fill de Guerà. Tot sortint, maleïa David

6i li tirava pedres, a ell i als seus oficials. La tropa de David i tots els seus soldats escollits l’escortaven a dreta i esquerra.

7Ximí maleïa David i deia: — Vés-te’n, vés-te’n, home sanguinari i pervers!

8El Senyor et fa pagar tota la sang de la família de Saül, a la qual vas usurpar el tron, i ara l’ha donat al teu fill Absalom. Paga els teus crims, home sanguinari!

9Abisai, fill de Seruià, va dir al rei: — Com gosa aquest gos mort maleir el rei, el meu senyor? Dóna’m permís i li tallaré el cap.

10Però el rei va respondre: — Deixeu-me estar, vosaltres, família de Seruià! Si aquest home em maleeix, és perquè el Senyor li diu que maleeixi David. Qui pot demanar-li per què ho fa?

11Després David va dir a Abisai i a tots els seus oficials: — Si el meu propi fill, sortit de les meves entranyes, em vol matar, amb més raó aquest benjaminita. Deixeu-lo que em maleeixi. El Senyor li ho ha manat.

12Potser el Senyor mirarà la meva aflicció i convertirà en benedicció aquestes malediccions d’avui.

13David, amb els seus homes, va continuar el camí. Ximí avançava pel costat de la muntanya, al mateix pas que ell, proferint malediccions i tirant-li rocs i terra.

14El rei i tota la seva tropa van arribar extenuats a les planes de vora el Jordà, i allà es van refer.

15Absalom i tots els d’Israel van entrar a Jerusalem. Ahitófel era amb ell.

16Huixai, l’arquita, amic de David, es presentà a Absalom, i va cridar: — Visca el rei! Visca el rei!

17Absalom li digué: — ¿Aquesta és la lleialtat que guardes al teu amic? Per què no te n’has anat amb ell?

18Huixai li va respondre: — De cap manera! Jo vull estar amb l’elegit del Senyor, de la multitud aquí present, i de tot Israel, i amb ell viuré.

19A més, a qui he de servir jo sinó al seu fill? Tal com he servit el teu pare, així et serviré a tu.

20Absalom va dir a Ahitófel: — Delibereu entre vosaltres què hem de fer.

21Ahitófel va prendre la paraula: — Jeu amb les concubines que el teu pare ha deixat per a guardar el palau. Així tot Israel sabrà que t’has fet odiós al teu pare i tots els teus partidaris se sentiran més decidits.

22Aleshores van muntar una tenda per a Absalom al terrat, i ell va jeure amb les concubines del seu pare a la vista de tot Israel.

23En aquell temps, tant per a David com per a Absalom, els consells d’Ahitófel tenien el mateix valor que els oracles divins.

← Chapter 15 Jump to: Chapter 17 →