Acts 9

Catalan (BCI) 2008 - (Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional)

← Chapter 8 Jump to: Chapter 10 →

1Llavors Saule, respirant encara amenaces i mort contra els deixebles del Senyor, anà a trobar el gran sacerdot

2i li demanà cartes adreçades a les sinagogues de Damasc per endur-se’n presos a Jerusalem els qui trobés adherits al Camí del Senyor, tant homes com dones.

3Quan Saule arribava prop de Damasc, de sobte l’envoltà una llum fulgurant que venia del cel.

4Va caure a terra i sentí una veu que li deia: — Saule, Saule, per què em persegueixes?

5Ell preguntà: — Qui ets, Senyor? Ell li respongué: — Jo sóc Jesús, el qui tu persegueixes.

6Aixeca’t, entra a la ciutat, i allà et diran el que has de fer.

7Els homes que l’acompanyaven s’havien aturat, muts d’espant; sentien la veu, però no veien ningú.

8Quan Saule s’aixecà de terra, per més que obria els ulls, no veia res. Ells l’agafaren per la mà i el van portar fins a Damasc.

9Estigué tres dies sense veure-hi, i no menjava ni bevia.

10Hi havia a Damasc un deixeble que es deia Ananies. En una visió, el Senyor el cridà: — Ananies! Ell respongué: — Aquí em tens, Senyor.

11El Senyor li digué: — Aixeca’t, vés al carrer anomenat Recte, a casa de Judes, i pregunta per Saule de Tars: està pregant,

12i en una visió ha vist un tal Ananies que entrava i li imposava les mans perquè recobrés la vista.

13Ananies replicà: — Senyor, he sentit contar a molts tot el mal que aquest home ha fet al teu poble sant de Jerusalem,

14i ara, aquí, té plens poders dels grans sacerdots per a endur-se’n presos tots els qui invoquen el teu nom.

15El Senyor li digué: — Vés-hi, que aquest home és l’instrument escollit perquè porti el meu nom davant les nacions paganes i els seus reis, i davant els israelites.

16Jo li faré veure tot el que haurà de sofrir pel meu nom.

17Aleshores Ananies hi anà, entrà a la casa, li va imposar les mans i li digué: — Saule, germà, Jesús, el Senyor, el qui se’t va aparèixer pel camí quan venies, m’envia perquè recobris la vista i siguis omplert de l’Esperit Sant.

18A l’instant li caigueren dels ulls una mena d’escates i recobrà la vista. Llavors mateix s’aixecà i es va fer batejar.

19Després prengué aliment i recobrà les forces. Saule es va quedar alguns dies amb els deixebles que vivien a Damasc,

20i ben aviat es posà a predicar a les sinagogues que Jesús és el Fill de Déu.

21Tothom qui el sentia no se’n sabia avenir i deia: — ¿No és aquest el qui a Jerusalem volia destruir tots els qui invoquen el nom de Jesús? ¿No havia vingut aquí precisament per endur-se’ls empresonats als grans sacerdots?

22Però Saule agafava cada dia més coratge i, demostrant que Jesús és el Messies, deixava confosos els jueus que vivien a Damasc.

23Passat bastant temps, els jueus van prendre l’acord de matar-lo,

24però Saule es va assabentar del complot. Ells vigilaven fins i tot les portes de la ciutat nit i dia per poder-lo matar.

25Però els seus deixebles, de nit, el baixaren muralla avall dins un cove.

26Saule va arribar a Jerusalem, i allà intentava d’unir-se als deixebles, però tots li tenien por, perquè no creien que fos de veritat un deixeble.

27Llavors Bernabé el prengué pel seu compte i el va presentar als apòstols. Els explicà com, pel camí, Saule havia vist el Senyor, i com el Senyor li havia parlat; i encara els contà amb quina valentia havia predicat a Damasc en el nom de Jesús.

28Des d’aleshores Saule convivia amb ells a Jerusalem i predicava amb valentia en el nom del Senyor.

29També parlava i discutia amb els jueus de llengua grega, però aquests cercaven de matar-lo.

30Quan els germans ho van saber, se’l van endur a Cesarea i d’allí el feren marxar a Tars.

31L’Església vivia en pau per tot Judea, Galilea i Samaria. S’anava consolidant, vivia reverenciant el Senyor i creixia gràcies al consol de l’Esperit Sant.

32Pere, que anava passant pertot arreu, va baixar també a visitar els membres del poble sant que vivien a Lida.

33Allà va trobar un home paralític que es deia Enees i que jeia al llit des de feia vuit anys.

34Pere li digué: — Enees, Jesucrist et dóna la salut. Aixeca’t i fes-te el llit. Ell es va aixecar a l’instant.

35Tots els qui vivien a Lida i a Saron el van veure i es van convertir al Senyor.

36A Jafa hi havia una deixebla que es deia Tabita, en grec Dorques (que vol dir «gasela»). Aquesta dona feia moltes bones obres i almoines.

37Per aquells dies es va posar malalta i va morir. Van rentar el seu cos i el pujaren a la sala de dalt de la casa.

38Com que Lida és a prop de Jafa, els deixebles van saber que Pere era allí i li enviaren dos homes a demanar-li que no trigués a anar a trobar-los.

39Pere se’n va anar amb ells de seguida. Un cop a Jafa, l’acompanyaren a la sala de dalt, on el van envoltar totes les viudes, que ploraven i li mostraven les túniques i els mantells que feia Dorques quan era amb elles.

40Pere va fer sortir tothom i es quedà pregant agenollat. Després, girant-se cap al cadàver, digué: — Tabita, aixeca’t! Ella obrí els ulls, veié Pere i es va incorporar.

41Pere l’agafà per la mà i la féu posar dreta. Aleshores va cridar les viudes i els altres membres del poble sant i els la va presentar viva.

42La nova va córrer per tot Jafa, i molts van creure en el Senyor.

43Pere es quedà a Jafa una temporada llarga, a casa d’un tal Simó, blanquer d’ofici.

← Chapter 8 Jump to: Chapter 10 →

Recommended Reading

Commentary Acts Commentaries → Devotional Acts Devotional Guide → Get This Bible BCI Study Bible →