Ecclesiastes 11

Catalan (BCI) 2008 - (Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional)

← Chapter 10 Jump to: Chapter 12 →

1Llança el teu pa a l’aigua, que a la llarga el retrobaràs.

2Però sàpigues també repartir el que tens entre set i fins entre vuit, que no saps quina calamitat pot arribar a la terra.

3Quan els núvols van carregats, aboquen la pluja damunt la terra, i quan un arbre cau, tant si és cap al nord com cap al sud, es queda al lloc on ha caigut.

4Qui es fixa en el vent no sembra, i qui s’encanta mirant els núvols no cull.

5Així com ignores quin és el camí de l’alè de vida i com es formen els ossos a les entranyes de la dona embarassada, també ignores com actua Déu, ell que fa una cosa i l’altra.

6Sembra de bon matí la teva llavor i al vespre no donis repòs a les teves mans, perquè, d’aquestes dues coses, no saps quina reeixirà, o bé si totes dues seran igualment profitoses.

7Que n’és, de dolça, la llum! Que n’és, d’agradable, veure el sol!

8Certament, si l’home viu molts anys, que els visqui amb alegria, però que recordi també que els dies de tenebra seran molts; tot el que vindrà és un desengany.

9Jove, viu la joventut amb alegria, sigues feliç mentre ets encara jove. Segueix les inclinacions del teu cor i els desigs dels teus ulls, però sàpigues que Déu et cridarà a judici per tot el que faràs.

10Allunya del teu cor la tristesa, aparta del teu cos el sofriment, perquè la joventut i la flor de la vida passaran aviat.

← Chapter 10 Jump to: Chapter 12 →