Habakkuk 1

Catalan (BCI) 2008 - (Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional)

Jump to: Chapter 2 →

1Presagi revelat al profeta Habacuc.

2Fins quan, Senyor, cridaré auxili i no m’escoltaràs, clamaré contra el violent i no em salvaràs?

3Per què em fas veure tanta injustícia? Per què et mires de lluny l’opressió, mentre jo he de presenciar destruccions i violències? Pertot esclaten processos i baralles.

4Les lleis no són respectades i la justícia no surt vencedora. El culpable fa condemnar l’innocent: les sentències es falsegen.

5«Mireu les nacions, fixeu-vos-hi i quedareu esbalaïts. Ara, en el vostre temps, faig una obra que, si us la conten, no la creureu.

6Jo, el Senyor, he posat en peu de guerra els caldeus, poble impetuós i sense entranyes, que recorre el món d’un cap a l’altre per ocupar territoris que no són seus.

7És gent ferotge i temible, que s’arroga el dret i el predomini.

8Els seus cavalls són més ràpids que els lleopards, més llestos que els llops al capvespre. Els seus cavallers ja cavalquen, arriben de lluny galopant, volen com l’àguila que s’afua damunt la presa.

9Tots vénen per rampinyar, pensant què s’enduran a l’orient; apleguen captius com grans de sorra.

10Es riuen dels reis, es burlen dels qui governen; es mofen de qualsevol fortalesa: aixequen terraplens i la prenen.

11Llavors es tornen insolents fora mida, culpables de tenir per déu la seva força.»

12Senyor, tu ets des de sempre el meu Déu sant: no morirem! ¿Els has escollit, Senyor, per condemnar-nos? ¿Tu, la Roca, els has fet forts per castigar-nos?

13Tens els ulls massa purs perquè suportin el mal, no poden tolerar tanta opressió. Doncs, per què et mires de lluny aquests malvats? Per què calles, mentre engoleixen homes millors que no pas ells?

14Per què tractes els homes com peixos del mar, com bestioles que pul·lulen sense amo?

15Ells els pesquen amb l’ham i amb els filats, els arrepleguen amb les seves xarxes. Després ho celebren amb gran alegria:

16ofereixen sacrificis als filats i cremen ofrenes en honor de les xarxes que els proveeixen de bons menjars, d’un aliment saborós.

17¿Continuaran buidant els seus filats i assassinant pobles sense gens de pietat?

Jump to: Chapter 2 →