Hebrews 3

Catalan (BCI) 2008 - (Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional)

← Chapter 2 Jump to: Chapter 4 →

1Vosaltres, doncs, germans, poble sant que compartiu una vocació celestial, fixeu la vostra mirada en Jesús, enviat de Déu i gran sacerdot de la fe que professem.

2Ell té tota la confiança d’aquell qui el va designar, tal com Moisès era digne de confiança en tota la casa de Déu.

3Però Jesús és molt més digne de glòria que Moisès, ja que el qui construeix una casa és sempre més honorat que la casa mateixa.

4Efectivament, tota casa té el seu constructor, però el constructor de tot és Déu.

5I Moisès era digne de confiança en tota la casa de Déu tan sols com a servent, amb la missió de donar testimoni d’allò que es revelaria després.

6Però Crist és digne de confiança com a Fill, i ha estat posat al capdavant de la seva casa. I aquesta casa som nosaltres, a condició que mantinguem el coratge de gloriar-nos d’allò que esperem.

7Per això, com diu l’Esperit Sant: Avui, quan escolteu la seva veu,

8no enduriu els cors com en el temps de la rebel·lió, el dia de la prova en el desert,

9quan van posar-me a prova els vostres pares, quan em temptaren; i van anar veient les meves obres

10durant quaranta anys. Per això em vaig disgustar amb aquella generació i vaig dir: «Sempre tenen el cor esgarriat, desconeixen els meus camins.»

11Llavors, indignat, vaig jurar: «No entraran al meu lloc de repòs.»

12Germans, mireu que cap de vosaltres no tingui un cor dolent i sense fe, que l’aparti del Déu viu.

13Més aviat, mentre duri la proclamació d’aquell «avui», exhorteu-vos els uns als altres dia rere dia perquè la seducció del pecat no endureixi ningú.

14Hem estat associats al Crist, però cal que mantinguem ferma fins a la fi la confiança que teníem al principi.

15Tal com ha estat dit: Avui, quan escolteu la seva veu, no enduriu els cors com en el temps de la rebel·lió.

16I qui són els qui després d’escoltar es van rebel·lar? Tots els qui havien sortit d’Egipte guiats per Moisès.

17I amb qui va estar disgustat durant quaranta anys? Amb aquells qui van pecar i deixaren els seus cossos pel desert.

18I a qui va jurar que no entrarien al seu lloc de repòs? A aquells qui van desobeir.

19Veiem, doncs, que no hi pogueren entrar per la seva manca de fe.

← Chapter 2 Jump to: Chapter 4 →