bible
ra
🌐 Language
English
Español
Français
Deutsch
Português
Italiano
Nederlands
Русский
中文
日本語
한국어
العربية
Türkçe
Tiếng Việt
ไทย
Indonesia
All Languages
Home
/
Catalan
/
Catalan (BCI) 2008 - (Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional)
/
John 4
John 4
Catalan (BCI) 2008 - (Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional)
← Chapter 3
Jump to:
Chapter 1
Chapter 2
Chapter 3
Chapter 4
Chapter 5
Chapter 6
Chapter 7
Chapter 8
Chapter 9
Chapter 10
Chapter 11
Chapter 12
Chapter 13
Chapter 14
Chapter 15
Chapter 16
Chapter 17
Chapter 18
Chapter 19
Chapter 20
Chapter 21
Chapter 5 →
1
Jesús va saber que havia arribat a oïda dels fariseus que ell feia més deixebles i en batejava més que Joan.
2
De fet, no era Jesús qui batejava, sinó els seus deixebles.
3
Llavors va deixar Judea i se’n tornà a Galilea.
4
Jesús havia de travessar Samaria.
5
Arribà, doncs, en una població samaritana que es deia Sicar, no gaire lluny de la propietat que Jacob havia donat al seu fill Josep;
6
allà hi havia el pou de Jacob. Jesús, cansat de caminar, s’assegué allí a la vora del pou. Era cap al migdia.
7
Una dona de Samaria es presentà a pouar aigua. Jesús li diu: — Dóna’m aigua.
8
Els seus deixebles se n’havien anat al poble a comprar menjar.
9
Però la dona samaritana preguntà a Jesús: — Com és que tu, que ets jueu, em demanes aigua a mi, que sóc samaritana? Cal recordar que els jueus no es fan amb els samaritans.
10
Jesús li respongué: — Si sabessis quin és el do de Déu i qui és el qui et diu: “Dóna’m aigua”, ets tu qui li n’hauries demanada, i ell t’hauria donat aigua viva.
11
La dona li diu: — Senyor, no tens res per a pouar i aquest pou és fondo. D’on la trauràs, l’aigua viva?
12
El nostre pare Jacob ens va donar aquest pou, i en bevia tant ell com els seus fills i el seu bestiar. ¿Que potser ets més gran que no pas ell?
13
Jesús li respongué: — Tots els qui beuen aigua d’aquesta tornen a tenir set.
14
Però el qui begui de l’aigua que jo li donaré, mai més no tindrà set: l’aigua que jo li donaré es convertirà dintre d’ell en una font d’on brollarà vida eterna.
15
Li diu la dona: — Senyor, dóna’m aigua d’aquesta. Així no tindré més set ni hauré de venir aquí a pouar.
16
Ell li diu: — Vés a cridar el teu marit i torna.
17
La dona li contesta: — No en tinc, de marit. Li diu Jesús: — Fas bé de dir que no en tens.
18
N’has tingut cinc, i l’home que ara tens no és el teu marit. En això has dit la veritat.
19
La dona li respon: — Senyor, veig que ets un profeta.
20
Els nostres pares van adorar Déu en aquesta muntanya, però vosaltres dieu que el lloc on cal adorar-lo és Jerusalem.
21
Jesús li diu: — Creu-me, dona, arriba l’hora que el lloc on adorareu el Pare no serà ni aquesta muntanya ni Jerusalem.
22
Vosaltres adoreu allò que no coneixeu; nosaltres adorem allò que coneixem, perquè la salvació ve dels jueus.
23
Però arriba l’hora, més ben dit, és ara, que els autèntics adoradors adoraran el Pare en Esperit i en veritat. Aquests són els adoradors que vol el Pare.
24
Déu és esperit. Per això els qui l’adoren han d’adorar-lo en Esperit i en veritat.
25
Li diu la dona: — Sé que ha de venir el Messies, és a dir, l’Ungit. Quan ell vingui, ens ho explicarà tot.
26
Jesús li respon: — Sóc jo, el qui et parla.
27
En aquell moment arribaren els deixebles. S’estranyaren que parlés amb una dona, però cap d’ells no gosà preguntar-li què volia o per què parlava amb ella.
28
Llavors la dona deixà la gerra i se’n va anar al poble a dir a la gent:
29
— Veniu a veure un home que m’ha dit tot el que he fet. No deu ser el Messies?
30
La gent va sortir del poble i l’anà a trobar.
31
Mentrestant, els deixebles el pregaven: — Rabí, menja.
32
Però ell els contestà: — Jo, per menjar, tinc un aliment que vosaltres no coneixeu.
33
Els deixebles es preguntaven entre ells: — És que algú li ha portat menjar?
34
Jesús els diu: — El meu aliment és fer la voluntat del qui m’ha enviat i dur a terme la seva obra.
35
¿No teniu costum de dir: “Quatre mesos més i ja serem a la sega”? Doncs bé, jo us dic: alceu els ulls i mireu els camps; ja són rossos, a punt de segar!
36
El segador ja rep el jornal i recull el gra per a la vida eterna; així s’alegren plegats el sembrador i el segador.
37
En aquest cas té raó la dita: “Un és el qui sembra i un altre el qui sega.”
38
Jo us he enviat a segar on vosaltres no havíeu treballat. Altres van treballar-hi, i vosaltres us heu beneficiat del seu treball.
39
Molts dels samaritans d’aquell poble van creure en Jesús per la paraula de la dona, que assegurava: «M’ha dit tot el que he fet.»
40
Per això, quan els samaritans anaren a trobar-lo, li pregaven que es quedés amb ells. I s’hi va quedar dos dies.
41
Per la paraula d’ell mateix encara molts més van creure,
42
i deien a la dona: — Ara ja no creiem pel que tu dius. Nosaltres mateixos l’hem sentit i sabem que aquest és realment el salvador del món.
43
Dos dies després, Jesús se’n va anar d’allà cap a Galilea.
44
Ell mateix havia assegurat que un profeta no rep cap honor al seu poble.
45
Així, doncs, quan va arribar a Galilea, els galileus el van acollir, perquè ells també havien anat a la festa a Jerusalem i havien vist tot el que Jesús hi havia fet en aquella ocasió.
46
Va tornar, doncs, a Canà de Galilea, on havia convertit l’aigua en vi. A Cafarnaüm hi havia un funcionari reial que tenia el fill malalt.
47
Quan va sentir que Jesús havia vingut de Judea a Galilea, anà a trobar-lo i li va demanar que baixés a guarir el seu fill, que estava a punt de morir.
48
Jesús li digué: — Si no veieu senyals i prodigis, no creieu.
49
El funcionari li contestà: — Senyor, baixa abans no es mori el meu fill!
50
Jesús li digué: — Vés, que el teu fill viu. Aquell home va creure en la paraula que Jesús li havia dit i es posà en camí.
51
Ja baixava a Cafarnaüm quan els seus servents l’anaren a trobar i li digueren que el seu fill era viu.
52
Ell els va preguntar a quina hora s’havia posat millor. Els servents li respongueren: — Ahir, a la una del migdia, el va deixar la febre.
53
Llavors el pare s’adonà que era exactament l’hora en què Jesús li havia dit: «El teu fill és viu.» I van creure ell i tota la seva família.
54
Aquest segon senyal, Jesús el va fer quan arribà a Galilea des de Judea.
← Chapter 3
Jump to:
Chapter 1
Chapter 2
Chapter 3
Chapter 4
Chapter 5
Chapter 6
Chapter 7
Chapter 8
Chapter 9
Chapter 10
Chapter 11
Chapter 12
Chapter 13
Chapter 14
Chapter 15
Chapter 16
Chapter 17
Chapter 18
Chapter 19
Chapter 20
Chapter 21
Chapter 5 →
All chapters:
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21