Joshua 24

Catalan (BCI) 2008 - (Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional)

← Chapter 23 Jump to:

1Josuè va reunir a Siquem totes les tribus d’Israel. Va convocar-hi els ancians, els caps de família, els jutges i els capdavanters d’Israel. Tots es presentaren davant de Déu.

2Llavors Josuè digué a tot el poble: — Això diu el Senyor, Déu d’Israel: “Antigament, els vostres avantpassats, Tèrah i els seus fills Abraham i Nahor, habitaven a l’altra banda del riu Eufrates i adoraven altres déus.

3Jo vaig treure el vostre pare Abraham del país situat a l’altra banda del riu Eufrates, el vaig conduir per tot el país de Canaan i vaig multiplicar la seva descendència. Li vaig donar Isaac,

4i a Isaac li vaig donar Jacob i Esaú. A Esaú li vaig assignar en herència les muntanyes de Seïr, mentre que Jacob i els seus fills baixaren a Egipte.

5Més tard, vaig enviar Moisès i Aaron i vaig assotar Egipte obrant-hi els prodigis que ja coneixeu; i després us en vaig fer sortir.

6Vaig fer sortir d’Egipte els vostres pares, que arribaren fins al Mar Roig, però els egipcis van perseguir-los fins allà, amb els seus carros i guerrers.

7Llavors els vostres pares van cridar demanant-me auxili a mi, el Senyor, i jo vaig fer caure una espessa tenebra entre el vostre poble i els egipcis. Acabat vaig fer que el mar tornés sobre els egipcis, i el mar els va cobrir. Després de veure amb els vostres propis ulls el que jo havia fet als egipcis, vau viure molts anys al desert,

8fins que us vaig conduir al país dels amorreus, que habitaven a l’altra banda del Jordà. Ells us van fer la guerra, però jo els vaig posar a les vostres mans; i us vau apoderar del seu territori, perquè els vaig fer desaparèixer de davant vostre.

9També Balac, fill de Sipor, rei de Moab, prengué les armes contra Israel. Va fer cridar Balaam, fill de Beor, perquè vingués a maleir-vos.

10Però jo no vaig voler escoltar Balaam i, en comptes de maleir-vos, us va beneir; així us vaig alliberar del seu poder.

11Després de travessar el Jordà, arribàreu a Jericó. Us van fer la guerra tant els senyors de Jericó com els amorreus, els perizites, els cananeus, els hitites, els guirgaixites, els hivites i els jebuseus, però jo els vaig posar tots a les vostres mans.

12Vaig enviar eixams de vespes al vostre davant, i no foren pas les vostres espases o els arcs els que van fer fugir els dos reis amorreus.

13Us he donat un país que no havíeu cultivat, habiteu en ciutats que no havíeu construït i us alimenteu d’unes vinyes i d’uns oliverars que no havíeu plantat.”

14»Per tant, reverencieu el Senyor i adoreu-lo sincerament i amb tot el cor. Desfeu-vos dels déus que els vostres pares adoraven quan vivien a l’altra banda de l’Eufrates i a Egipte, i adoreu tan sols el Senyor.

15Però si no us satisfà de tenir el Senyor per Déu, escolliu avui quins déus voleu adorar: els que adoraven els vostres pares quan vivien a l’altra banda de l’Eufrates, o els déus amor-reus, en el país dels quals ara viviu. Jo i la meva família adorarem el Senyor!

16El poble respongué: — Mai de la vida no abandonarem el Senyor per adorar altres déus!

17El Senyor, el nostre Déu, és el qui ens va treure, a nosaltres i als nostres pares, del país d’Egipte, la terra on érem esclaus; és ell qui va fer, davant els nostres ulls, aquells grans prodigis i ens va guardar pertot arreu on anàvem, enmig de tots els pobles per on havíem de passar.

18El Senyor va expulsar de davant nostre molts pobles, sobretot els amorreus que vivien en aquest país. Per tant, també nosaltres adorarem el Senyor, perquè ell és el nostre Déu.

19Josuè va replicar: — No sereu capaços d’adorar el Senyor. Ell és un Déu sant, és el Déu-gelós. No consentirà les vostres infidelitats ni els vostres pecats.

20Si l’abandonàveu per adorar déus estrangers, ell se us posaria en contra i us faria mal fins a exterminar-vos, després d’haver estat bo amb vosaltres.

21El poble respongué: — De cap manera! Nosaltres volem adorar el Senyor!

22Josuè va insistir: — Vosaltres sou testimonis contra vosaltres mateixos que heu escollit el Senyor per adorar-lo. Ells van afirmar: — En som testimonis.

23Josuè digué llavors: — Doncs ara desfeu-vos dels déus estrangers que encara teniu entre vosaltres i adheriu-vos de tot cor al Senyor, Déu d’Israel.

24El poble va respondre: — Adorarem el Senyor, el nostre Déu, i l’obeirem.

25Aquell dia, a Siquem, Josuè va comprometre el poble en una aliança amb el Senyor. Li donà unes lleis i unes prescripcions,

26i les va escriure en el llibre de la Llei de Déu. Després va prendre una gran pedra i la plantà sota l’alzina del santuari del Senyor.

27Llavors digué a tot el poble: — Aquesta pedra ens servirà de testimoni: ha sentit tot el que el Senyor ens ha dit. Us farà de testimoni, perquè mai no mentiu al vostre Déu.

28Josuè va acomiadar el poble, i cadascú se’n tornà a la seva heretat.

29Després d’aquests fets, Josuè, fill de Nun, servent del Senyor, va morir a l’edat de cent deu anys;

30fou enterrat a la seva propietat, a Timnat-Sèrah, a les muntanyes d’Efraïm, al nord del mont Gàaix.

31Els israelites van ser fidels al Senyor fins a la mort de Josuè i dels ancians que li van sobreviure. Tots ells coneixien les meravelles que el Senyor havia obrat a favor d’Israel.

32Pel que fa a les despulles de Josep, que s’havien endut d’Egipte, els israelites les van enterrar a Siquem. Van sepultar-les en el camp que Jacob havia comprat per cent peces de plata als descendents d’Hamor, pare de Siquem. Les despulles de Josep quedaren en possessió dels seus descendents.

33També va morir Eleazar, fill d’Aaron. Fou enterrat a Guibà de Pinhàs, població que Pinhàs, fill d’Eleazar, havia rebut a les muntanyes d’Efraïm.

← Chapter 23 Jump to: