Matthew 17

Catalan (BCI) 2008 - (Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional)

← Chapter 16 Jump to: Chapter 18 →

1Sis dies després, Jesús va prendre amb ell Pere, Jaume i Joan, el germà de Jaume, i se’ls endugué a part dalt d’una muntanya alta.

2Allí es transfigurà davant d’ells: el seu rostre es tornà resplendent com el sol, i els seus vestits, blancs com la llum.

3Llavors se’ls van aparèixer Moisès i Elies, que conversaven amb Jesús.

4Pere digué a Jesús: — Senyor, és bo que estiguem aquí dalt. Si vols, hi faré tres cabanes: una per a tu, una per a Moisès i una altra per a Elies.

5Encara parlava, quan els cobrí un núvol lluminós, i una veu digué des del núvol: — Aquest és el meu Fill, el meu estimat, en qui m’he complagut; escolteu-lo.

6Els deixebles, en sentir-ho, es van prosternar amb el front a terra, plens de gran temor.

7Jesús s’acostà, els tocà i els digué: — Aixequeu-vos, no tingueu por.

8Ells van alçar els ulls i no veieren ningú més que Jesús tot sol.

9Mentre baixaven de la muntanya, Jesús els va donar aquesta ordre: — No digueu res a ningú d’aquesta visió fins que el Fill de l’home hagi ressuscitat d’entre els morts.

10Després els deixebles preguntaren a Jesús: — Com és que els mestres de la Llei diuen que primer ha de venir Elies?

11Jesús els respongué: — És cert que Elies ha de venir a restablir-ho tot.

12Doncs bé, jo us asseguro que ja ha vingut i no l’han reconegut, sinó que han fet d’ell el que els ha semblat. Igualment el Fill de l’home ha de patir a les seves mans.

13Llavors els deixebles comprengueren que els havia parlat de Joan Baptista.

14Així que van arribar on era la gent, un home es va acostar a Jesús, s’agenollà davant d’ell

15i li digué: — Senyor, tingues pietat del meu fill, que és epilèptic i pateix molt: sovint cau al foc o a l’aigua.

16L’he portat als teus deixebles, però no l’han pogut curar.

17Jesús digué: — Generació descreguda i esgarriada! Fins quan hauré d’estar amb vosaltres? Fins quan us hauré de suportar? Porteu-me el noi aquí.

18Aleshores Jesús increpà el dimoni, que va sortir del noi, i el noi quedà curat des d’aquell mateix moment.

19Quan van ser sols, els deixebles anaren a trobar Jesús i li preguntaren: — Per què nosaltres no l’hem pogut treure?

20Ell els respongué: — Per la vostra poca fe. En veritat us ho dic: només que tinguéssiu fe com un gra de mostassa, diríeu a aquesta muntanya: “Trasllada’t d’aquí cap allà”, i s’hi traslladaria. Res no us seria impossible. (

22Es trobaven tots junts a Galilea, i Jesús digué als seus deixebles: — El Fill de l’home ha de ser entregat en mans dels homes,

23i el mataran; però el tercer dia ressuscitarà. I els deixebles es van entristir molt.

24Després que ells van arribar a Cafarnaüm, els qui cobraven el tribut del temple anaren a trobar Pere i li preguntaren: — ¿Que no té el costum de pagar el tribut, el vostre mestre?

25Pere respongué: — És clar que sí. Un cop Pere va entrar a casa, Jesús s’avançà a preguntar-li: — Què et sembla, Simó? Els reis de la terra, ¿de qui cobren impostos i tributs: dels seus fills o dels estranys?

26Pere li respon: — Dels estranys. Jesús li diu: — Per tant, els fills no hi estan obligats.

27Però, per no escandalitzar ningú, vés al llac, tira l’ham, obre la boca del primer peix que agafis i hi trobaràs la moneda que ens cal per a pagar: dóna’ls-la per mi i per tu.

← Chapter 16 Jump to: Chapter 18 →