Micah 1

Catalan (BCI) 2008 - (Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional)

Jump to: Chapter 2 →

1Paraula del Senyor comunicada a Miquees de Morèixet en temps de Jotam, Acaz i Ezequies, reis de Judà: paraula revelada sobre Samaria i Jerusalem.

2Escolteu, tots els pobles! Terra i els qui l’habiteu, estigueu atents! Que el Senyor Déu testifiqui contra vosaltres des del seu santuari del cel!

3El Senyor surt del seu palau, baixa i camina sobre les altures del món.

4Sota els seus passos s’esberlen les valls i es fonen les muntanyes, com la cera vora el foc, com l’aigua abocada pendís avall.

5Tot això ho provoca la culpa de Jacob, els pecats dels d’Israel. Quin és el lloc culpable de Jacob? Samaria! Quin és el recinte idolàtric de Judà? Jerusalem!

6Diu el Senyor: «Doncs jo faré de Samaria un munt d’enderrocs, una terra per a plantar-hi vinyes; escamparé les seves pedres per la vall i li descalçaré els fonaments.

7Els seus ídols seran trossejats, i els guanys que en treu, llançats al foc. Esmicolaré aquelles estàtues, erigides gràcies a la paga de les prostitutes, i tornaran a ser paga de prostitutes.»

8Per això em doldré i em lamentaré, aniré descalç i nu, udolant com els xacals i somicant com els estruços.

9El mal que fereix la ciutat no té remei, s’ha estès fins a Judà i ha arribat a la porta del meu poble, a Jerusalem mateix.

10No ho divulgueu a Gat, aguanteu-vos el plor. A Betleafrà, rebolqueu-vos a la pols.

11Aneu passant, habitants de Xafir, nus i avergonyits. La població de Saanan no gosa sortir. Els de Betaéssel fan dol i no us ajuden.

12Els habitants de Marot es deleixen per temps millors, perquè de part del Senyor ha caigut el desastre a les portes de Jerusalem.

13Enganxeu els cavalls als carros de guerra, habitants de Laquix, perquè vosaltres, imitant les infidelitats d’Israel, fóreu els primers a fer pecar la ciutat de Sió.

14Per tot això, torneu el dot de Morèixet-Gat. Els ravals d’Aczib són una decepció per als reis d’Israel.

15Habitants de Mareixà, el Senyor us tornarà a enviar el conqueridor. La noblesa d’Israel es refugiarà a Adul·lam.

16En senyal de dol, rapa’t pels fills que estimes, deixa’t el cap pelat com un voltor, perquè els han deportat lluny de tu.

Jump to: Chapter 2 →