Nahum 2

Catalan (BCI) 2008 - (Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional)

← Chapter 1 Jump to: Chapter 3 →

1Gent de Judà, mireu a les muntanyes els peus del missatger de bones noves que anuncia la pau. Celebreu les vostres festes, compliu les prometences. Belial no tornarà més a recórrer el país: ha estat del tot anorreat.

2A tu, Nínive, un devastador se’t llança al damunt. Posa guàrdia a les fortaleses, vigila els camins, prepara’t a combatre, reuneix totes les forces!

3El Senyor retornarà la glòria als de Jacob, la glòria que pertany a Israel. Uns saquejadors els havien saquejat fins a destrossar-los les sarments.

4Són rojos els escuts dels assaltants, són escarlata els vestits dels seus valents. Els carros de guerra brillen com el foc, les llances s’agiten, mentre la ciutat es prepara.

5Pels afores, els carros corren embogits, van llançats pels ravals fora ciutat, semblen torxes enceses, són ràpids com el llamp.

6El rei crida els seus comandants, però s’entrebanquen pel camí. Els assaltants es precipiten a la muralla, protegits sota els escuts.

7Ara forcen les portes que donen als canals; el palau reial s’esfondra.

8El rei és allà dret; a la reina, despullada, se l’emporten. Les seves esclaves gemeguen com colomes i es donen cops al pit.

9Nínive era una piscina sempre plena, però ara l’aigua s’escapa. Criden: «Atureu-vos, atureu-vos!», però ningú no torna enrere.

10«Robeu la plata, robeu l’or!» Les riqueses de la ciutat són incomptables, hi ha tota mena d’objectes preciosos.

11Devastació i desolació! Saqueig! A tots se’ls fon el cor, els flaquegen els genolls, senten esgarrifances per tot el cos, es tornen blancs com la cera.

12Què se n’ha fet, del cau dels lleons? Els lleons joves s’hi criaven i, quan el lleó sortia, s’hi quedava la lleona: ningú no inquietava els cadells.

13El lleó caçava per a les seves cries, escanyava les preses per a les lleones; omplia de caça els seus cataus, de despulles els seus jaços.

14«Aquí em tens contra tu, Nínive! Ho dic jo, el Senyor de l’univers. Convertiré en fum la teva gent, els teus cadells cauran víctimes de l’espasa. Sobre la terra, posaré fi a la teva cacera, i ningú més no hi sentirà les ordres dels teus enviats.»

← Chapter 1 Jump to: Chapter 3 →