Numbers 18

Catalan (BCI) 2008 - (Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional)

← Chapter 17 Jump to: Chapter 19 →

1El Senyor va dir a Aaron: — Tu, els teus fills i la tribu de Leví, el teu pare, sereu responsables de les faltes que es cometin contra el santuari. Però, de les faltes que es cometin en l’exercici del vostre sacerdoci, tan sols en sereu responsables tu i els teus fills.

2Als altres membres de la tribu de Leví, la tribu del teu pare, fes-los venir amb tu perquè t’ajudin, però només tu i els teus fills oficiareu davant la tenda de l’aliança.

3Els levites estaran al vostre servei i al de tota la tenda, però no podran acostar-se als objectes del santuari ni a l’altar. Així no us exposareu a morir, ni ells ni vosaltres.

4Els levites seran els teus ajudants i tindran cura de la tenda del trobament i de tots els seus serveis. Cap altra persona no podrà estar al vostre servei.

5Tan sols vosaltres exercireu les funcions del santuari i de l’altar. Així evitareu que esclati de nou la meva indignació contra els israelites.

6Jo he escollit els vostres germans levites entre els altres israelites, i us en faig donació; són donats al Senyor per a complir les tasques de la tenda del trobament.

7Però tu, Aaron, amb els teus descendents, exerciràs les funcions sacerdotals i prestaràs el teu servei en tot el que es refereix a l’altar i al lloc santíssim, situat darrere la cortina interior. Jo us faig el do del sacerdoci. Us confio les funcions sacerdotals. Si algú, sense ser sacerdot, s’atreveix a exercir-les, morirà.

8El Senyor va dir a Aaron: — Jo et dono allò que m’és reservat de les ofrenes que em pertoquen. Aquesta part de tot el que els israelites em consagren, te la dono a tu i als teus descendents com a privilegi de la unció sacerdotal. És un dret perpetu.

9De les ofrenes més sagrades, exceptuant allò que ha de ser cremat per a mi, us pertany això: tot el que els israelites em presentin com a ofrenes de farina, sacrificis pel pecat i sacrificis de reparació. Són ofrenes molt sagrades que et pertanyen a tu i als teus descendents.

10Ho menjareu en un lloc sagrat. Però només en podran menjar els homes i els nois de famílies sacerdotals, perquè es tracta d’aliments sagrats.

11»A més, et correspon la part reservada de les ofrenes dels israelites que tu m’has presentat. Us les dono a tu, als teus fills i a les teves filles com a dret perpetu. Tots els de la teva família que estiguin en estat de puresa ritual en podran menjar.

12També et dono les primícies de les collites que els israelites ofereixen al Senyor: el bo i millor de l’oli verge, el bo i millor del blat i del most.

13Totes les primícies de les collites dels camps ofertes al Senyor seran per a tu. Els de la teva família que es trobin en estat de puresa ritual en podran menjar.

14També és teu tot el que Israel consagri totalment al Senyor.

15»Tot primogènit, tant dels homes com dels animals, que els israelites ofereixin al Senyor, serà per a tu. Però faràs pagar un rescat pels primogènits dels homes i de les primeres cries dels animals impurs.

16Seran rescatats quan hagin complert un mes. En fixaràs el preu en cinc sicles de plata, segons la unitat de pes oficial del santuari, que és el sicle de vint gueràs.

17Les primeres cries de les vaques, les ovelles i les cabres, no les podràs rescatar, perquè són sagrades. Vessa la seva sang al peu de l’altar i crema el greix com un perfum d’olor agradable al Senyor.

18La seva carn serà per a tu, com són per a tu el pit i la cuixa dreta que m’han estat presentats.

19»Tota la part reservada d’allò que els israelites presenten al Senyor com a ofrenes sagrades, te la dono a tu, als teus fills i a les teves filles. És un dret perpetu, una aliança que faig amb tu i amb els teus descendents, segellada amb sal davant el Senyor.

20El Senyor va dir encara a Aaron: — Tu no tindràs cap heretat ni cap porció en el país que jo repartiré entre els israelites. Jo sóc la teva porció i la teva heretat a Israel.

21»Als levites els dono en possessió tots els delmes que els israelites han de pagar, com a salari pel servei que presten a la tenda del trobament.

22Així els altres israelites no s’hauran d’acostar a la tenda del trobament i evitaran un pecat que els costaria la vida.

23El servei de la tenda del trobament anirà a càrrec tan sols dels levites, i ells seran responsables de les faltes que hi cometin. És una llei perpètua per als vostres descendents. Els levites no tindran cap heretat entre les altres tribus,

24perquè els dono com a heretat els delmes que els israelites reserven per al Senyor. Per això els he dit que no rebran cap heretat entre les altres tribus.

25El Senyor va parlar encara a Moisès. Li digué:

26— Comunica això als levites: “Quan haureu rebut dels israelites els delmes que jo us dono com a heretat, oferiu-ne la desena part al Senyor.

27Aquesta ofrena serà com si haguéssiu reservat per al Senyor el delme del blat i del vi novell.

28Així també vosaltres reservareu de tots els delmes que haureu rebut dels israelites una ofrena per al Senyor. Aquesta ofrena que reserveu per al Senyor, doneu-la al sacerdot Aaron.

29Dels dons que haureu rebut, reserveu-ne la part millor com a ofrena consagrada al Senyor.”

30»Digues-los també: “Quan haureu separat la part millor dels delmes, serà com si vosaltres, els levites, haguéssiu pagat els delmes del gra i del vi.

31Podreu menjar-ne la resta en qualsevol lloc amb les vostres famílies, perquè és el vostre salari pel servei que presteu a la tenda del trobament.

32Si heu reservat la millor part per al Senyor, no sereu culpables de profanar les ofrenes sagrades dels israelites, i no morireu.”

← Chapter 17 Jump to: Chapter 19 →