Obadiah 1

Catalan (BCI) 2008 - (Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional)

Jump to:

1Missatge revelat a Abdies. Això diu el Senyor Déu contra els d’Edom. Hem sentit aquest missatge del Senyor, i un enviat el porta a les nacions: «Sortim, sortim a combatre contra Edom!»

2Diu el Senyor: «Jo et faré el més petit dels pobles, el més menyspreable de tots.

3La teva altivesa t’ha enganyat, perquè vius a les escletxes de la roca, al cim dels turons, i afirmes: “Qui me’n podrà treure?”

4Ni que t’enlairessis com l’àguila i fessis el niu a les estrelles, d’allà te’n faré caure. Ho dic jo, el Senyor.

5Si de nit t’arriben lladres, si ve gent que t’espolia, com podries quedar tranquil? ¿No és cert que et saquejaran al seu gust? Si t’arriben uns veremadors, només en deixaran uns gotims!

6Com han escorcollat el país d’Esaú i regirat els seus tresors!

7Tots els aliats t’han expulsat del teu país. Els teus millors amics t’han traït i dominat; ells, que compartien el teu pa, t’han parat trampes sota els peus. I tu encara no tens seny!

8»¿No és cert que aquell dia exterminaré d’Edom tots els seus savis, i no hi haurà més seny a la muntanya d’Esaú? Ho dic jo, el Senyor.

9Els teus valents, Teman, s’esglaiaran, i així seran aniquilats tots els homes de la muntanya d’Esaú, per culpa de la mortaldat:

10per culpa de la violència contra Jacob, el teu germà, quedaràs avergonyit i eliminat per sempre.

11»El dia que t’estaves davant de Jerusalem, el dia que uns estrangers capturaven el seu exèrcit, que uns estranys entraven per les seves portes i se la repartien a sorts, tu també vas fer com ells.

12Tu no t’havies de complaure en la dissort del teu germà, aquell dia funest! No havies d’alegrar-te a costa dels de Judà el dia que els veies perduts; no havies de parlar-ne amb insolència el dia de l’opressió;

13no havies d’entrar a la ciutat del meu poble el dia de la seva desgràcia; no t’havies de complaure en els seus mals el dia del seu desastre; no havies d’apoderar-te de les seves riqueses el dia de la seva calamitat;

14no t’havies de plantar a les cruïlles per matar els seus fugitius, ni havies de lliurar els qui s’escapaven el dia de l’opressió.

15És a prop el dia del Senyor, dia d’amenaça contra totes les nacions. Et faran a tu tal com tu has fet. Amb la mateixa paga et pagaran.

16»Tal com vosaltres, poble meu, heu begut la copa a la meva muntanya santa, així mateix la beuran sense parar totes les nacions: els pobles la beuran i la buidaran, serà com si mai no haguessin existit!

17»Però a la muntanya de Sió hi haurà una resta, que serà santa, i els del casal de Jacob posseiran els qui els posseïen.

18El casal de Jacob serà un foc, i el de Josep, una flama, però el d’Esaú serà com la palla: l’encendran i el consumiran. Del casal d’Esaú no en quedarà res. Ho he dit jo, el Senyor.

19Els de Judà que viuen al Nègueb ocuparan la muntanya d’Esaú, i els de la Xefelà, el país dels filisteus; també ocuparan els camps d’Efraïm i els camps de Samaria. I els de Benjamí ocuparan Galaad.

20Els antics deportats, aquesta munió d’israelites, s’establiran a Canaan fins a Sarepta, i els antics deportats de Jerusalem que són a Sefarad ocuparan les ciutats del Nègueb.

21Pujaran victoriosos a la muntanya de Sió i governaran la muntanya d’Esaú. I la reialesa serà del Senyor!»

Jump to: