Zechariah 11

Catalan (BCI) 2008 - (Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional)

← Chapter 10 Jump to: Chapter 12 →

1Líban, obre les teves portes, que el foc devori els teus cedres.

2Crida de dolor, xiprer: el cedre ha caigut, han destruït l’arbre alterós. Crideu de dolor, roures de Basan: han arrasat el bosc impenetrable.

3Se sent el clam dels pastors, han destruït la seva altivesa. Se sent el rugit dels lleons, han devastat el bosc frondós del Jordà.

4El Senyor, el meu Déu, em va dir: — Pastura les ovelles destinades a l’escorxador.

5Els qui les compren les maten impunement; els qui les venen diuen: “Beneït sigui Déu! Quin bon negoci!” Ni tan sols els seus pastors no se’n compadeixen.

6Doncs jo tampoc no em tornaré a compadir dels habitants d’aquest país. Posaré cadascú a mercè del seu veí i del seu rei. Que destrueixin el país! No faré res per salvar-los. Ho dic jo, el Senyor.

7Vaig començar, doncs, a pasturar a compte dels negociants les ovelles destinades a l’escorxador. Llavors vaig agafar dues vares de pastor: una, la vaig anomenar Acord, i l’altra, Unió, i vaig portar el ramat a pasturar.

8En un sol mes vaig descartar tres pastors, però vaig perdre també la paciència amb les ovelles, i elles es van cansar igualment de mi.

9Aleshores vaig dir: — No us pasturo més. La que es mori, que es mori, i la que es perdi, que es perdi; i les que quedin, que es devorin les unes a les altres.

10Llavors vaig agafar la vara Acord i la vaig trencar per desfer el pacte que havia fet amb tots els pobles veïns.

11El pacte es va desfer aquell mateix dia, i els negociants d’ovelles que em vigilaven van comprendre que allò era una ordre del Senyor.

12Jo els vaig dir: — Si us sembla bé, doneu-me el jornal, i si no, tant me fa. Ells van comptar trenta monedes de plata i me les van donar com a salari.

13El Senyor em va dir: — Mira el preu magnífic en què m’han avaluat. Llança-ho al fonedor. Jo vaig agafar les trenta monedes i les vaig tirar al fonedor que hi ha al temple del Senyor.

14Després vaig partir també la segona vara, Unió, per desfer la germanor entre la gent de Judà i la gent d’Israel.

15Llavors el Senyor em va dir: — Prepara’t ara a fer de pastor dolent.

16Perquè jo enviaré al país un pastor que no es preocuparà de les ovelles esgarriades; les que es quedin enrere, no les anirà a buscar, ni guarirà les que es trenquin un os. No engreixarà les que estan sanes, sinó que els partirà les peülles i es menjarà la carn de les més grasses.

17Ai del mal pastor, que abandona el seu ramat! Que l’espasa li trenqui el braç i li fereixi l’ull dret. Sí, que el braç se li assequi i l’ull se li buidi.

← Chapter 10 Jump to: Chapter 12 →