1 Chronicles 19

Catalan (BEC) 2000 (Bíblia Evangèlica Catalana)

← Chapter 18 Jump to: Chapter 20 →

1Després d’aquests fets, succeí que Nahaix, rei dels ammo-nites, va morir, i el va succeir en el tron el seu fill.

2I David va pensar: “Tractaré Hanum, fill de Nahaix, amb la mateixa bondat amb què em va tractar el seu pare.” David, doncs, va enviar ambaixadors a donar-li el condol pel seu pare. Quan els servidors de David van arribar al terri-tori dels ammonites, a presentar el con-dol a Hanum,

3els prínceps dels ammonites van dir a Hanum: “¿Et penses que David vol honrar el teu pare, perquè t’ha enviat el seu condol? ¿No serà per observar, explorar i espiar el país que han vingut els seus servidors?”

4Llavors Hanum va agafar els servidors de David, els va rapar i va esquinçar els seus vestits pel mig fins a les natges, i els va fer marxar

5Quan van anar a comunicar a David el que havia passat amb aquells homes, va enviar a buscar-los, perquè els homes estaven molt avergonyits. I el rei els digué: “Quedeu-vos a Jericó fins que us creixi la barba, després ja podreu tor-nar.”

6Els ammonites van comprendre que s’havien fet odiosos a David. Llavors Hanun i els ammonites van trametre mil talents de plata per contractar carros de guerra i cavalleria dels siris de Mesopotàmia, dels siris de Maacà i de Sobà.

7Van contractar trenta-dos mil carros de guerra i el rei de Maacà amb la seva gent, i van acampar davant de Medebà. Els ammonites es van concentrar fora de les seves ciutats i van marxar cap a la guerra.

8Quan David ho va saber, va enviar Joab amb tota la tropa i el grup de veterans.

9Els ammonites van sortir i van formar en ordre de batalla a l’entrada de la ciutat, mentre que els reis que havien vingut estaven a part, al camp.

10Quan Joab va veure que tenia un front de combat davant seu i un altre per darrere, va fer una selecció del millors d’Israel i els va encarar contra els siris,

11i la resta del poble els va posar a les ordres del seu germà Abisai, que els va arrenglerar davant dels ammonites,

12i li digué: “Si els siris són més forts que jo, tu m’ajudaràs; i si els ammonites són més forts que tu, t’ajudaré jo.

13Sigues fort i esforcem-nos pel nostre poble i per les poblacions del nostre Déu, i que el Senyor faci el que li sembli millor.”

14Però tan aviat com Joab, amb tot l’exèrcit que comandava, es va enfron-tar amb els siris, aquests van sortir fu-gint de davant d’ell.

15I quan els ammonites van veure que els siris fugien, ells també van sortir fugint de davant d’Abisai, el seu germà, i van entrar a la ciutat. Llavors Joab va tornar a Jerusalem.

16Els siris, però, veient-se vençuts pels fills d’Israel, enviaren missatgers i van fer venir els siris de l’altra banda del Riu, amb Xofac, comandant de l’exèrcit d’Adadèzer, al seu davant.

17Se n’informà David, i ell va congre-gar tot Israel, va passar el Jordà i es dirigí cap a on eren ells, i es va arren-glerar al seu davant. David s’enfrontà amb els siris, i aquests van atacar-lo.

18Però els siris van fugir davant d’Israel. David els va destrossar set mil carros i quaranta mil soldats d’infanteria, i va matar Xofac, el comandant de l’exèrcit.

19I quan els reis vassalls d’Adadèzer veieren que havien estat vençuts davant d’Israel, van fer la pau amb David i se li sotmeteren. D’ençà d’aleshores, els siris no van voler ajudar més els ammonites.

← Chapter 18 Jump to: Chapter 20 →