1 Timothy 5

Catalan (BEC) 2000 (Bíblia Evangèlica Catalana)

← Chapter 4 Jump to: Chapter 6 →

1No reprenguis durament cap home gran, més aviat amonesta’l amb respecte, com si fos un pare; tracta els joves com a germans;

2les dones grans com a mares, i les noies com a germanes, amb tota ho-nestedat.

3Procura el sosteniment de les viudes que ho són de debò;

4però si una viuda té fills o néts, que aprenguin en primer lloc a complir piadosament amb la pròpia família, i a correspondre amb els pares i els avis, perquè això és el que plau a Déu.

5Aquella que de debò és vídua i sola, espera en Déu i és constant en les súpli-ques i les oracions, nit i dia;

6però la que viu alegrement, encara que sembla viva, és morta.

7Procura inculcar-los aquests principis a fi que siguin irreprensibles.

8Que si una persona no vetlla pels seus, sobretot si viuen amb ella, renega de la fe i es comporta pitjor que els descreguts.

9Per admetre una viuda a la llista ha de tenir més de seixanta anys, casada una sola vegada,

10amb testimoni de bones obres: si ha pujat bé els fills, si ha practicat l’hospi-talitat, si ha rentat els peus als creients, si ha ajudat els necessitats; és a dir, si ha practicat el bé en totes les ocasions.

11Però a les viudes joves no les admetis, perquè quan se’ls desperta el desig oposat al servei del Crist, llavors es volen casar,

12i amb això esdevenen culpables, perquè trenquen el primer compromís de servei.

13A més, també es tornen ocioses i roden de casa en casa, i no sols ocioses, sinó també xerraires i tafaneres, enrao-nant del que no convé.

14Davant d’això, prefereixo que les viudes joves es tornin a casar, que tinguin fills i siguin bones mestresses de casa seva, i que no donin cap ocasió als adversaris per a criticar-nos;

15perquè ja més d’una s’ha apartat de nosaltres per seguir Satanàs.

16Els creients que tinguin alguna viuda a la família, l’han d’ajudar per evitar càr-regues a l’Església a fi que aquesta pugui assistir les que són viudes de debò.

17Els ancians que dirigeixen correctament l’Església mereixen doble honor, sobretot els qui s’ocupen de la predi-cació i de l’ensenyament;

18perquè l’Escriptura diu: “No posis morrió al bou que trilla.” I també: “L’o-brer és digne del seu jornal.”

19No acceptis cap acusació contra un ancià, si no ve avalada per dos o tres testimonis.

20Als qui estiguin en falta, reprèn-los davant de tothom, a fi que també els altres escarmentin.

21Et conjuro davant de Déu i del Crist Jesús, i els àngels escollits, que tot això ho compleixis sense prejudicis i sense fer res per favoritisme.

22No tinguis pressa per a imposar les mans a ningú, no sigui que et responsa-bilitzessis de les faltes d’altri; conser-va’t net de culpa.

23No beguis més aigua sola, millor serà que prenguis una mica de vi, per causa de l’estómac i de les teves freqüents indisposicions.

24Les males accions d’algunes persones ja són conegudes abans que vagin a judici, però les d’altres són conegudes després.

25D’igual manera, les bones accions són conegudes, i les que no ho són, no poden quedar amagades.

← Chapter 4 Jump to: Chapter 6 →