2 Timothy 4

Catalan (BEC) 2000 (Bíblia Evangèlica Catalana)

← Chapter 3 Jump to:

1Et commino davant de Déu i del Crist Jesús, que ha de venir a ju-dicar els vius i els morts, en nom de la seva manifestació i del seu regnat:

2predica la paraula, repeteix-la a temps i fora de temps, procura ser convincent, reprèn i exhorta pacientment i amb bon mestratge.

3Perquè vindrà un temps que no supor-taran la sana doctrina, sinó que seguint els propis desigs es rodejaran de mestres a la seva mida, per ganes d’escoltar,

4que mentre per una banda faran el sord a la veritat per l’altra es decantaran cap a les llegendes.

5Tu, però, sigues assenyat en tot, su-porta les dificultats, fes obra d’evange-lista, compleix bé el teu servei.

6Pel que fa a mi, ja sóc una ofrena de libació, i falta molt poc per anar-me’n.

7He lluitat el noble combat, he acabat la carrera, he guardat la fe;

8pel que resta, tinc reservada la corona de justícia que el Senyor, el jutge just, em donarà aquell dia; i no sols a mi, sinó també a tots els qui han anhelat la seva vinguda.

9Afanya’t a venir ben aviat,

10que Dimes, per amor a aquest món, m’ha deixat i se n’ha anat a Tessalònica; Crescent és a Galàcia i Titus, a Dalmàcia.

11Lluc és l’únic que resta amb mi. Pren Marc i porta’l amb tu; que em serà útil per al ministeri.

12A Tíquic l’he fet anar a Efes.

13El capot que em vaig deixar a Troas, a casa de Carp, porta-me’l quan vinguis, i els llibres també, sobretot els pergamins.

14Alexandre, el calderer, m’ha fet molt de mal; el Senyor el retribuirà segons les seves obres.

15Tu també guarda-te’n, perquè es va oposar violentament a la nostra predicació.

16En la meva primera defensa, ningú no em va fer costat, tothom m’ha deixat; que no els sigui tingut en compte.

17Però el Senyor va estar al meu costat i em va donar forces per a dur a bon terme la proclamació del missatge per mitjà meu, perquè l’escoltessin tots els gentils; i “m’he lliurat de la gola del lleó”.

18El Senyor em lliurarà de tot intent malintencionat i em salvarà per al seu regne celestial. A ell sigui la glòria pels segles dels segles. Amén.

19Saluda Prisca i Aquila, i la família d’Onesífor.

20Erast es va quedar a Corint, i Tròfim el vaig deixar malalt a Milet.

21Afanya’t a venir abans de l’hivern. Et saluden Eubul, Púdens, Linus, Clàu-dia i tots els germans.

22Que el Senyor sigui amb el teu esperit! Que la gràcia sigui amb vosaltres!

← Chapter 3 Jump to: