Daniel 7

Catalan (BEC) 2000 (Bíblia Evangèlica Catalana)

← Chapter 6 Jump to: Chapter 8 →

1Durant el primer any de Baltasar, rei de Babilònia, Daniel va tenir un somni i unes visions al seu cap men-tre era al llit. Tot seguit va posar per escrit el somni relatant les coses essen-cials del fet.

2Això és el que va explicar: “Jo estava mirant, en la meva visió nocturna, i vaig veure que els quatre vents del cel ava-lotaven la gran mar,

3i quatre bèsties enormes, diferents l’una de l’altra, emergien de la mar.

4La primera era com un lleó i tenia ales d’àguila. Mentre jo la mirava, li van ser arrencades les ales, fou alçada de terra i posada dreta sobre els seus peus com un home, i li van donar un cor humà.

5Tot seguit, una segona bèstia, sem-blant a un ós i que s’alçava més d’un costat, duia a la boca tres costelles aga-fades amb les dents, i li van dir això: Alça’t i devora força carn.

6Després d’això, jo seguia mirant i vaig veure’n una altra, semblant a un lleo-pard, que tenia quatre ales d’ocell a l’es-quena. La bèstia tenia quatre caps i li van donar poder.

7Després d’això, jo seguia mirant, en les visions nocturnes, i vaig veure una quarta bèstia, espantosa i terrible, ex-traordinàriament forta, que tenia unes grans dents de ferro; devorava i des-trossava, i trepitjava les sobres amb les potes. Era molt diferent de les altres bèsties anteriors i tenia deu banyes.

8Mentre jo les mirava, una altra banya més petita va sorgir d’entre les deu, que va arrencar tres de les primeres banyes. Aquesta banya tenia ulls, com els d’un home, i una boca que parlava amb arrogància.

9Vaig seguir mirant fins que es van instal·lar uns trons i un venerable ancià s’hi va asseure. El seu vestit era blanc com la neu, i la seva cabellera era com la llana pura; el seu tron, una flama de foc i les rodes, un foc ardent.

10Un riu de foc brollava i fluïa del seu davant. Milers de milers el servien, mi-ríades de miríades estaven davant d’ell. El tribunal s’assegué i els llibres foren oberts.

11Jo vaig mirar, atret per les coses tan arrogants que deia la banya petita. Vaig seguir mirant fins que van matar la bès-tia, van trossejar el seu cos i el van llançar al foc devorador.

12Quant a les altres bèsties, els van prendre el poder, però els van concedir d’allargar la vida fins al temps i el moment determinats.”

13“Jo continuava mirant, les visions nocturnes, i heus aquí que amb les nuvolades del cel venia algú semblant a un fill d’home. Va arribar fins a l’ancià venerable i el van presentar davant seu.

14I li van donar el domini, la glòria i el regne, a fi que tots els pobles, nacions i llengües el servissin. El seu domini és un domini etern, que no serà mai destruït.

15“Jo, Daniel, vaig quedar profundament torbat en el meu esperit, i les visions del meu cap m’aterraven.

16Em vaig acostar a un dels qui presidien i li vaig demanar que em digués la veritat sobre tot allò. Ell em va con-testar i em va explicar la interpretació d’aquestes coses:

17Aquestes quatre bèsties són quatre reis que s’alçaran a la terra.

18Després rebran el regne els sants de l’Altíssim i el posseiran eternament, pels segles dels segles.

19Llavors jo volia saber la veritat sobre la quarta bèstia, que era tan diferent de totes les altres, espantosa i terrible, que tenia dents de ferro i ungles de bronze, que devorava i destrossava i trepitjava les sobres amb les potes;

20i sobre les deu banyes que tenia al cap i sobre aquella que li va sorgir, da-vant la qual n’havien caigut tres; la mateixa banya que tenia ulls i una boca que parlava amb arrogància i que sem-blava més gran que les altres.

21Jo havia vist que aquella banya feia la guerra als sants i els vencia,

22fins que va arribar el venerable ancià i va fer justícia als sants de l’Altíssim, perquè havia arribat el moment que els sants entressin en possessió del regne;

23i em digué això: La quarta bèstia serà un quart regne a la terra, diferent de tots els altres regnes, que devorarà tota la terra, la trepitjarà i l’esclafarà.

24I les deu banyes signifiquen que d’aquell regne sorgiran deu reis, i després d’ells en sorgirà un altre que serà diferent dels anteriors i enderrocarà tres reis;

25proferirà paraules contra l’Altíssim, maltractarà els seus sants, intentarà can-viar els temps i la llei, i els sants seran deixats a les seves mans durant un temps, dos temps i la meitat d’un temps.

26Però tindrà lloc el judici i li serà pres el domini perquè sigui destruït i anor-reat totalment.

27I el regne, el domini i la grandesa dels reialmes de sota el cel seran donats al poble dels sants de l’Altíssim. El seu regne és un regne etern, i tots els imperis el serviran i l’obeiran.

28Aquí acaba la seva narració. I jo, Daniel, vaig quedar molt contorbat pels meus pensaments i se’m va empal·lidir el rostre, però vaig guardar per a mi tot aquest afer.”

← Chapter 6 Jump to: Chapter 8 →