Esther 4

Catalan (BEC) 2000 (Bíblia Evangèlica Catalana)

← Chapter 3 Jump to: Chapter 5 →

1Quan Mardoqueu va saber tot el que havia passat, es va esquinçar els vestits i es va cobrir de sac i de cendra, i va començar a recórrer la ciu-tat cridant amargament

2fins que es va aturar davant l’entrada del palau reial, perquè ningú no podia passar pel portal reial vestit de sac.

3A cada província on arribava l’ordre del rei i el seu edicte, hi provocava una gran aflicció entre els jueus, amb dejunis, plors i planys; i per a molts el sac i la cendra eren el seu jaç.

4Les criades i els servidors d’Ester van anar a informar-la. Això va entristir molt la reina, que va fer portar roba a Mardoqueu perquè es vestís i es tragués la roba de sac, però ell no la va voler.

5Llavors Ester va cridar Atac, un dels eunucs que el rei havia assignat al seu servei, i li va ordenar que anés a veure Mardoqueu per informar-se del que passava i de quin era el motiu.

6Atac va anar a trobar Mardoqueu, que estava a la plaça de la ciutat, davant del portal reial,

7i Mardoqueu el va informar de tot el que havia passat i de la quantitat de diners que Aman havia promès de donar al tresor reial a canvi de l’extermini dels jueus.

8També li va donar una còpia de l’edic-te que s’havia promulgat a Susa per a exterminar-los, perquè el donés a Ester i se n’assabentés. També li demanava que anés a trobar el rei per demanar-li gràcia i perquè intercedís pel seu poble.

9Atac va tornar i va comunicar a Ester el missatge de Mardoqueu.

10Llavors Ester va donar aquest mis-satge a Atac perquè el dugués a Mar-doqueu:

11“Tots els servidors del rei i la gent de les províncies del rei saben prou bé que així que qualsevol home o dona que entri al pati interior per veure el rei, sense haver estat cridat, pesa damunt d’ell una llei terminant que el condemna a mort, llevat d’aquell a qui el rei estengui el seu ceptre d’or per guardar-li la vida; i a mi no se m’ha cridat a presència del rei en aquests darrers trenta dies.”

12Quan van comunicar a Mardoqueu les paraules d’Ester,

13Mardoqueu va manar que donessin a Ester aquesta resposta: “No et pensis que, perquè estàs al palau reial, te n’es-caparàs més fàcilment que qualsevol altre jueu.

14Ja que si en aquesta ocasió calles i no dius res, l’auxili i la salvació vindrà als jueus per un altre cantó, però tu i la teva família paterna morireu. I qui sap si ha estat per a una ocasió com aquesta que tu has arribat a ser reina.”

15Llavors Ester tornà a enviar aquesta resposta a Mardoqueu:

16“Vés i reuneix tots els jueus que es troben a Susa i feu un dejuni per mi. Que no mengin ni beguin res durant tres dies i tres nits. També jo i les meves criades dejunarem igualment, i després aniré a veure el rei, malgrat que la llei no ho permeti; i si he de morir, moriré.”

17Llavors, Mardoqueu se’n va anar i va fer tot el que Ester li havia manat.

← Chapter 3 Jump to: Chapter 5 →