bible
ra
🌐 Language
English
Español
Français
Deutsch
Português
Italiano
Nederlands
Русский
中文
日本語
한국어
العربية
Türkçe
Tiếng Việt
ไทย
Indonesia
All Languages
Home
/
Catalan
/
Catalan (BEC) 2000 (Bíblia Evangèlica Catalana)
/
Ezekiel 3
Ezekiel 3
Catalan (BEC) 2000 (Bíblia Evangèlica Catalana)
← Chapter 2
Jump to:
Chapter 1
Chapter 2
Chapter 3
Chapter 4
Chapter 5
Chapter 6
Chapter 7
Chapter 8
Chapter 9
Chapter 10
Chapter 11
Chapter 12
Chapter 13
Chapter 14
Chapter 15
Chapter 16
Chapter 17
Chapter 18
Chapter 19
Chapter 20
Chapter 21
Chapter 22
Chapter 23
Chapter 24
Chapter 25
Chapter 26
Chapter 27
Chapter 28
Chapter 29
Chapter 30
Chapter 31
Chapter 32
Chapter 33
Chapter 34
Chapter 35
Chapter 36
Chapter 37
Chapter 38
Chapter 39
Chapter 40
Chapter 41
Chapter 42
Chapter 43
Chapter 44
Chapter 45
Chapter 46
Chapter 47
Chapter 48
Chapter 4 →
1
I em digué: “Fill d’home, menja això que tens a l’abast; menja’t aquest rotlle i vés a parlar a la casa d’Israel.”
2
Vaig badar la boca, i ell em va fer menjar aquell rotlle
3
mentre em deia: “Fill d’home, omple’t el ventre i nodreix les teves entranyes amb aquest rotlle que et dono.” Jo me’l vaig empassar, i, a la boca, m’era dolç com la mel.
4
Després em digué: “Fill d’home, vés, presenta’t a la casa d’Israel, i els diràs les meves paraules.
5
Perquè no t’envio a un poble de parla confusa i de llengua difícil, sinó a la casa d’Israel,
6
ni a la multitud de pobles de parla confusa i llengua tan difícil que no pots entendre, tot i que, si t’hi enviava, de segur que ells t’escoltarien.
7
Però la casa d’Israel no et voldrà es-coltar a tu, perquè no em volen escoltar a mi; i és perquè tota la casa d’Israel és de front dur i de cor obstinat.
8
Però, mira, jo t’he endurit la cara com la cara d’ells, i t’he endurit el front com el seu front.
9
T’he fet la cara com el diamant, més dura que una roca; no els tinguis por ni et desanimis per les seves cares, perquè són una casa rebel.”
10
També em va dir: “Fill d’home, totes les paraules que vaig a dir-te les acolliràs en el teu cor i les escoltaràs amb les teves orelles,
11
i després vés, presenta’t als exiliats, la gent del teu poble, i parla amb ells; els diràs: Això diu el Senyor!, tant si et fan cas com si no.”
12
Tot seguit l’Esperit em va alçar, i vaig sentir darrere meu una immensa aclamació: “Beneïda sigui la glòria del Senyor, que surt del seu estatge!”,
13
i la remor que feien les ales dels éssers vivents, quan batien l’una amb l’altra, el retruny de les rodes que ana-ven amb ells i el brogit d’una gran aclamació.
14
Llavors l’Esperit em va alçar enlaire i se m’endugué. Jo me n’anava a desgrat i disgustat, però la mà del Senyor em prenia amb tota la força.
15
Així vaig arribar als deportats de Tel-Aviv, que vivien a la riba del riu Que-bar, al lloc on s’havien assentat, i em vaig estar allí, entre ells, atordit, durant set dies.
16
Al cap de set dies succeí que em fou adreçada la paraula del Senyor, que deia:
17
“Fill d’home, jo t’he posat com a sentinella de la casa d’Israel; per tant, escoltaràs la paraula de la meva boca i els advertiràs de part meva.
18
Quan jo digui a l’impiu: Vas a mo-rir!, si tu no l’amonestes, ni dius res per advertir-lo del seu mal camí, a fi que conservi la vida, ell morirà per la seva iniquitat; però a tu et demanaré comptes de la seva sang.
19
Però si tu amonestes l’impiu, i ell no es converteix de la seva iniquitat i del seu mal comportament, ell morirà per la seva iniquitat; però tu hauràs salvat la teva ànima.
20
També, quan un just es desviï de la seva rectitud i cometi iniquitat, jo posa-ré un entrebanc davant seu i morirà. Morirà en el seu pecat perquè tu no l’havies amonestat, i no li seran tingu-des en compte les obres de justícia que hagi fet; però a tu et demanaré comptes de la seva sang.
21
Però si tu amonestes el just perquè no pequi, i el just no peca, ell conservarà la vida gràcies a la teva amonestació, i tu hauràs salvat la teva ànima.”
22
Allà mateix, la mà del Senyor vingué sobre meu, i em digué: “Alça’t, surt a la plana i allà parlaré amb tu.”
23
Em vaig alçar i vaig sortir a la plana, i allà hi havia la glòria del Senyor, com la glòria que jo havia vist a la vora del riu Quebar; i em vaig abocar de cara a terra.
24
Però l’Esperit va entrar en mi i em va fer posar dret, i em digué: “Vés i tanca’t dins de casa teva.
25
A tu, fill d’home, et carregaran de cordes i t’hi fermaran, i no podràs presentar-te davant d’ells.
26
Jo faré que la llengua se t’encasti al paladar, i quedaràs mut i ja no seràs més l’home que els reprèn, perquè són una casa rebel.
27
Però quan jo et parlaré, t’obriré la boca i els diràs: Això diu Déu, el Senyor: Qui vulgui escoltar, que escolti; i qui no vulgui escoltar, que no escolti. Perquè són una casa rebel.”
← Chapter 2
Jump to:
Chapter 1
Chapter 2
Chapter 3
Chapter 4
Chapter 5
Chapter 6
Chapter 7
Chapter 8
Chapter 9
Chapter 10
Chapter 11
Chapter 12
Chapter 13
Chapter 14
Chapter 15
Chapter 16
Chapter 17
Chapter 18
Chapter 19
Chapter 20
Chapter 21
Chapter 22
Chapter 23
Chapter 24
Chapter 25
Chapter 26
Chapter 27
Chapter 28
Chapter 29
Chapter 30
Chapter 31
Chapter 32
Chapter 33
Chapter 34
Chapter 35
Chapter 36
Chapter 37
Chapter 38
Chapter 39
Chapter 40
Chapter 41
Chapter 42
Chapter 43
Chapter 44
Chapter 45
Chapter 46
Chapter 47
Chapter 48
Chapter 4 →
All chapters:
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
22
23
24
25
26
27
28
29
30
31
32
33
34
35
36
37
38
39
40
41
42
43
44
45
46
47
48