Ezra 3

Catalan (BEC) 2000 (Bíblia Evangèlica Catalana)

← Chapter 2 Jump to: Chapter 4 →

1Quan va arribar el mes setè i els fills d’Israel ja s’havien establert a les seves poblacions, el poble es va congregar com un sol home a Jerusalem.

2Llavors Jeixua, fill de Jossadac, es va alçar amb els seus germans, els sacer-dots, i Zorobabel, fill de Xealtiel, i els seus germans, i van reedificar l’altar del Déu d’Israel per oferir-hi holocaustos d’acord amb el que prescriu la Llei de Moisès, home de Déu.

3Van erigir l’altar sobre els seus antics fonaments, i encara que tenien por de la gent del país, van oferir-hi holocaustos al Senyor, al matí i al capvespre.

4Van celebrar també la festa dels Tabernacles, tal com és prescrit, i els holocaustos diaris en el nombre establert en el ritual per a cada dia.

5I, després d’això, van oferir l’holo-caust perpetu, els dels novilunis i els de totes les festes solemnes que havien es-tat consagrades al Senyor, a més de les ofrenes que cadascú volia oferir voluntàriament.

6Des del dia primer del mes setè, van començar a oferir holocaustos al Senyor, tot i que no s’havien posat encara els fonaments del temple del Senyor.

7Van pagar diners als picapedrers i als artesans, i queviures, begudes i oli als de Sidó i als de Tir perquè portessin fusta de cedre del Líban, per mar, fins a Jafa, segons l’autorització que tenien de Cir, rei de Pèrsia.

8Llavors, al cap de dos anys d’haver arribat ells a Jerusalem, al temple del Senyor, en el mes segon, Zorobabel, fill de Xealtiel, i Jeixua, fill de Jossadac, van començar a treballar amb la resta dels seus germans, amb els sacerdots i els levites i tots els qui havien tornat del captiveri a Jerusalem. Van designar els levites majors de vint anys per dirigir la construcció del tem-ple del Senyor.

9I Jeixua, amb els seus fills i els seus germans, i Cadmiel, amb els seus fills, originaris de Judà, tots a una, es van posar a dirigir els constructors de l’obra del temple de Déu, junt amb els levites descendents d’Henadad, els seus fills i els seus germans.

10Quan els obrers anaven a posar els fonaments del temple del Senyor, s’hi va fer assistir els sacerdots amb les seves vestidures i amb les trompetes, i els levites, descendents d’Assaf, amb els címbals, per lloar el Senyor segons les especificacions de David, rei d’Israel.

11I van cantar amb els cors lloances i accions de gràcies al Senyor: “Ell és bondadós, és etern el seu amor per Is-rael!” I tot el poble feia grans aclamacions lloant el Senyor, perquè es posaven els fonaments del seu temple.

12Però molts sacerdots, levites i caps de família, ja ancians, que havien co-negut el primer temple, es van posar a plorar a crits quan van veure posar els fonaments d’aquest temple, mentre que molts altres esclataven en crits de joia.

13I ningú no podia distingir els crits d’alegria dels crits de plor del poble, perquè la gent cridava tan fort que se sentia de molt lluny.

← Chapter 2 Jump to: Chapter 4 →