Habakkuk 3

Catalan (BEC) 2000 (Bíblia Evangèlica Catalana)

← Chapter 2 Jump to:

1Pregària del profeta Habacuc a l’estil de complantes:

2Senyor, he sentit a dir el que tu havies fet, i estic atemorit! Oh, Senyor, fes reviure la teva obra en el nostre temps, en el nostre temps fes-la conèixer! Fins en la ira, recorda’t de tenir compassió!

3Déu ve des de Teman i el Sant des del puig de Paran. (Pausa) La seva majestat cobreix el cel, i la terra s’omple de la seva glòria.

4La seva resplendor és com el sol, i de les mans li surten dos raigs de llum; allí s’amaga el seu poder.

5Davant seu camina la pesta, i la febre segueix les seves petjades.

6S’atura i amida la terra, mira i les nacions tremolen; les muntanyes perennes s’esberlen, els turons antics s’enfonsen; però els seus camins són eterns.

7He vist les tendes de Cuixan plenes de terror; tremolen els pavellons del país de Madian.

8¿Estàs enutjat, Senyor, contra els rius? ¿És contra els rius, el teu furor, o va contra la mar, la teva ira, quan cavalques sobre els teus cavalls, sobre els teus carros victoriosos?

9Has desenfundat del tot el teu arc, les malediccions són les sagetes que tens promeses. (Pausa) Solques la terra amb torrentades;

10només de veure’t, les muntanyes s’esgarrifen, un fort aiguat descarrega, l’abisme fa sentir la seva veu alçant les mans enlaire.

11El sol i la lluna s’aturen al seu estatge; a la llum de les teves sagetes desa-pareixen, quan brilla la teva llança fulgurant.

12Tot indignat recorres la terra, fu-rient aixafes les nacions.

13Surts per salvar el teu poble, per salvar el teu ungit; esclafes el cap del casal dels malvats, destapes els fonaments fins a la roca. (Pausa)

14Amb les seves pròpies llances has foradat el cap dels seus guerrers, que es llençaven com una tempesta per destrossar-nos exultant de goig, com qui va a devo-rar un indefens en un amagatall.

15Recorres la mar amb els teus cavalls, a través de l’onatge de les extenses aigües.

16Ho he sentit i se m’han commogut les entranyes, el brogit ha fet tremolar els meus llavis, una esgarrifança se m’ha ficat als ossos: tot jo era un tremolor. Però ara espero tranquil el dia de l’angoixa, quan ell vindrà contra el poble que ens envaeix.

17Encara que la figuera no floreixi, ni la vinya doni fruit, i manqui la collita de l’olivera, i els conreus no produeixin res per a menjar, i no hi hagi ovelles al corral ni bous als estables,

18jo m’alegraré en el Senyor i em gloriaré en el Déu de la meva salvació.

19El Senyor, el Déu Etern, és la meva força; ell farà els meus peus àgils com els dels cérvols i em farà caminar per les altures. (Al mestre de cant. Amb instruments de corda)

← Chapter 2 Jump to:

Recommended Reading

Commentary Habakkuk Commentaries → Devotional Habakkuk Devotional Guide → Get This Bible BEC Study Bible →