Haggai 2

Catalan (BEC) 2000 (Bíblia Evangèlica Catalana)

← Chapter 1 Jump to:

1El mes setè, el dia vint-i-u, vingué la paraula del Senyor per mitjà del profeta Ageu, i li digué:

2“Parla a Zorobabel, fill de Xealtiel, governador de Judà, i a Jeixua, fill de Jossadac, el gran sacerdot, i a la resta del poble, i digues-los:

3Qui queda d’entre vosaltres que hagi vist aquest temple en la seva primera esplendor? I què hi veieu ara? ¿No us sembla que és un no res?

4Doncs bé, tingues coratge, Zorobabel! — diu el Senyor —. Tingues coratge, Jei-xua, gran sacerdot, fill de Jossadac! Tingueu coratge, tota la gent del país! — diu el Senyor Totpoderós.

5D’acord amb el pacte que jo vaig fer amb vosaltres, quan vau sortir de l’E-gipte, el meu esperit es manté ferm en-mig vostre. No tingueu por!

6Perquè el Senyor Totpoderós diu això: Encara una vegada més, i d’aquí a poc somouré el cel i la terra, els oceans i els continents;

7somouré totes les nacions, perquè vingui la riquesa de tots els pobles, i om-pliré d’esplendor aquest temple, diu el Senyor Totpoderós.

8Meva és la plata i meu és l’or, diu el Senyor Totpoderós.

9L’esplendor d’aquest temple darrer serà més gran que la del primer, — diu el Senyor Totpoderós —; i en aquest lloc establiré la pau, diu el Senyor Totpo-derós.”

10El dia vint-i-quatre del mes novè, el segon any de Darius, vingué una revelació del Senyor, per mitjà del profeta Ageu, que deia:

11“Així diu el Senyor Totpoderós: Pregunta als sacerdots sobre aquest punt de la llei:

12Si algú porta carn consagrada a la falda del seu vestit, i amb la falda toca el pa, la vianda, el vi, l’oli o qualsevol altre menjar, ¿quedarà consagrat tot ai-xò?” I els sacerdots van contestar: “No.”

13Ageu digué encara: “Si algú, en estat d’impuresa a causa d’un difunt, toca qualsevol d’aquestes coses, ¿quedaran immundes?” I els sacerdots van contes-tar: “Quedaran immundes.”

14Llavors Ageu els va replicar: “Així és aquest poble i així és aquesta nació davant meu — diu el Senyor —; i així són totes les obres de les seves mans: tot el que m’ofereixen aquí és immund.

15Ara, doncs, us prego que reflexioneu d’avui en endavant. Abans de muntar pedra sobre pedra al temple del Senyor,

16què us passava? Anava un al sac de vint mesures i n’hi trobava deu; anava a la bota per treure’n cinquanta i n’hi trobava vint.

17Us castigava amb sequera, malures i calamarsa sobre tot el que havíeu con-reat i ningú de vosaltres no es tornava cap a mi, diu el Senyor.

18Reflexioneu d’avui en endavant; des del dia vint-i-quatre del mes novè, des del dia que van ser posats els fonaments del temple del Senyor, penseu-hi aten-tament.

19¿Queda res de la collita, al graner? Ni la vinya ni la figuera, ni el magraner ni l’olivera, no han florit; però des d’avui us donaré benedicció.”

20Per segona vegada fou dirigida una revelació del Senyor a Ageu, el dia vint-i-quatre del mes, que deia:

21“Digues això a Zorobabel, governa-dor de Judà: Jo somouré el cel i la terra;

22trastornaré els trons dels reialmes i destruiré el poder dels regnes dels gen-tils; trabucaré els carros i els seus guer-rers, i cauran els cavalls amb els seus genets, cadascun sota l’espasa del seu company.

23Aquell dia — diu el Senyor Totpo-derós — et prendré, Zorobabel, fill de Xealtiel, servent meu, com el meu anell de segellar — diu el Senyor —, perquè jo t’he triat a tu, diu el Senyor Totpoderós.”

← Chapter 1 Jump to: