Hosea 11

Catalan (BEC) 2000 (Bíblia Evangèlica Catalana)

← Chapter 10 Jump to: Chapter 12 →

1“Quan Israel era un minyó, jo l’estimava, i d’Egipte vaig cridar el meu fill.

2Però com més els cridava, més s’apartaven de mi: feien sacrificis als Baals i cremaven encens als ídols.

3Jo vaig ensenyar Efraïm a caminar, el vaig portar als braços, tot i així no reconegueren que jo els guaria.

4Amb lligams d’humanitat els atreia, els enllaçava amb amor; per a ells era com el qui li treu el jou de sobre el coll, i m’acostava a ell per donar-li de menjar.

5No tornarà al país d’Egipte, però l’assiri serà el seu sobirà, perquè han refusat de convertir-se.

6L’espasa caurà sobre les seves ciutats, esbotzarà els forrellats de les seves portes i els consumirà, per les seves males intencions.

7Els del meu poble s’obstinen a apartar-se de mi, i encara que els cridin perquè s’ai-xequin, tots es neguen a alçar-se.

8Com puc abandonar-te, Efraïm? Com puc desemparar-te, Israel? ¿És que puc tractar-te com Admà, o deixar-te com Seboïm? El cor es commou dintre meu, i alhora s’enardeix la meva com-passió.

9No desfogaré la meva ira ardent, no tornaré a destruir Efraïm; perquè jo sóc Déu, i no pas un home, sóc el Sant, que s’està enmig teu, i no escometré la ciutat.

10Avançaran seguint el Senyor; ell anirà rugint com un lleó; braolarà, i els fills, tremolant, acudiran des de l’occident.

11Vindran des de l’Egipte, astorats, com un ocell, i del poble d’Assíria com una coloma, i faré que tornin a habitar les seves cases, diu el Senyor.

12Efraïm m’ha envoltat de mentides, i la casa d’Israel, d’enganys. Judà segueix inconstant amb el seu Déu, amb el Santíssim, que és fidel.

← Chapter 10 Jump to: Chapter 12 →