Joel 3

Catalan (BEC) 2000 (Bíblia Evangèlica Catalana)

← Chapter 2 Jump to:

1Heus aquí que, en aquells dies i en aquell temps, quan hauré fet tor-nar els captius de Judà i de Jerusalem,

2aplegaré totes les nacions i les faré baixar a la vall de Josafat, i allà les jutjaré per causa del meu poble i la me-va heretat, Israel, a qui havien dispersat entre les nacions, i la meva terra se l’ha-vien repartit entre elles.

3Sobre el meu poble havien tirat la sort, i havien donat un jovenet per una rame-ra i venut donzelles a canvi de vi, per lliurar-se a beure.

4A més, què teniu de comú amb mi, vosaltres, Tir i Sidó, i les altres regions de Filistea? ¿És que voleu prendre venjança de mi? Si voleu fer-me pagar al-guna cosa, ben aviat faré recaure sobre el vostre cap el que mereixeu vosaltres.

5Perquè vau robar la plata i l’or i heu portat als vostres temples els meus objectes més estimats.

6Els fills de Judà i les filles de Jerusalem, els heu venut als fills de Grècia, per tal d’allunyar-los del seu territori.

7Però mireu, jo faré que s’alcin del lloc on els vau vendre, i faré que retorni sobre el vostre cap la recompensa que mereixeu;

8i vendré els vostres fills i les vostres filles als fills de Judà, i ells els vendran als sabites, una nació llunyana; perquè el Senyor ho ha dit!

9Proclameu això entre les nacions: “Declareu la guerra santa; animeu els valents. Que s’avancin i pugin tots els guerrers!

10De les vostres falç, forgeu-ne espa-ses, i de les vostres aixades, llances; i que l’home pacífic digui: Sóc un valent!

11Cuiteu, veniu, nacions veïnes, con-centreu-vos allà! Fes venir, Senyor, els teus valents!

12Que s’alcin les nacions i pugin a la vall de Josafat, perquè allà m’asseuré jo per jutjar totes les nacions veïnes.

13Feu-hi passar la falç, que el sembrat és madur; entreu, trepitgeu, que el cub és ple, les tines sobreïxen; tan gran és la seva maldat!

14Multituds i gran gentada a la vall del Veredicte, perquè ja és a prop el dia del Senyor en aquesta vall de la Decisió.

15El sol i la lluna s’enfosqueixen, i les estrelles perden la seva resplendor.

16El Senyor rugirà des de Sió, bramu-larà des de Jerusalem, i el cel i la terra tremolaran, però el Senyor esdevindrà un ferm refugi per al seu poble, una fortalesa per als fills d’Israel.

17Llavors sabreu que jo sóc el Senyor, el vostre Déu, que habito a Sió, la meva muntanya santa. I Jerusalem esdevindrà una ciutat santa; i els estrangers no l’en-vairan mai més.

18En aquell temps succeirà que les muntanyes destil·laran most i les colla-des regalimaran llet, i per tots els rierols de Judà correran les aigües; i del temple del Senyor brollarà una deu que regarà la vall de les Acàcies.

19L’Egipte es convertirà en un ermot i Edom esdevindrà una estepa desolada, per la seva violència contra els fills de Judà, per tal com van escampar per la seva terra la sang innocent.

20En canvi, Judà serà habitada per sempre més, i Jerusalem de generació en generació.

21I vindicaré la seva sang, aquella que no havia vindicat. Així el Senyor plan-tarà la tenda a Sió!

← Chapter 2 Jump to: