Nehemiah 1

Catalan (BEC) 2000 (Bíblia Evangèlica Catalana)

Jump to: Chapter 2 →

1Història de Nehemies, fill d’Hacalià. El mes de quislev, de l’any vint d’Artaxerxes, em trobava jo a la ciutadella de Susa

2i va arribar Hananí, un dels meus germans, acompanyat d’uns homes de Ju-dà. Jo els vaig preguntar sobre Jerusalem i els jueus que s’havien salvat de la deportació,

3i ells em van dir: “La resta que s’ha salvat de la deportació, allà a la provín-cia, es troben en gran misèria i oprobi; i la muralla de Jerusalem ha estat des-trossada, i les seves portes, cremades.”

4Quan vaig sentir aquestes paraules, em vaig asseure plorant; i vaig fer dol uns quants dies, dejunant i pregant da-vant el Déu del cel.

5I vaig dir: “Senyor, Déu del cel, Déu gran i temible, que mantens el pacte i la misericòrdia envers els qui t’estimen i observen els seus manaments,

6et prego que tinguis l’orella atenta i els ulls oberts per atendre la pregària que jo, servent teu, ara faig a la teva presèn-cia, nit i dia, pels fills d’Israel, els teus servents. Confesso els pecats que nosaltres, els fills d’Israel, hem comès contra tu, perquè tant jo com la casa del meu pare t’hem faltat.

7Ens hem comportat perversament amb tu, no hem guardat els manaments, ni els estatuts, ni les lleis que vas prescriu-re a Moisès, el teu servent.

8Però et prego que recordis la promesa que vas fer a Moisès, el teu servent: ‘Si vosaltres sou infidels, jo us dispersaré entre les nacions;

9però si us convertiu a mi i guardeu els meus manaments i els poseu en pràcti-ca, encara que els teus desterrats esti-guin als extrems del cel, d’allí els aple-garé i els portaré al lloc que he escollit perquè hi resideixi el meu nom.’

10Certament, ells són els teus servents, el teu poble, que has redimit amb el teu gran poder i amb la teva mà poderosa.

11Et prego, Senyor, que la teva oïda estigui atenta a la pregària del teu servent, i a la dels teus servents que anhe-len venerar el teu nom, i concedeix al teu servent que avui tingui èxit davant d’aquell home i obtingui el seu favor.” En aquell moment, jo era coper del rei.

Jump to: Chapter 2 →