Numbers 24

Catalan (BEC) 2000 (Bíblia Evangèlica Catalana)

← Chapter 23 Jump to: Chapter 25 →

1Convençut Balaam que als ulls del Senyor era bo beneir Israel, no va anar com les altres vegades a bus-car encanteris, sinó que es va posar de cara al desert.

2Balaam va alçar la vista i contemplà Israel acampat per tribus. Llavors l’Es-perit de Déu vingué damunt d’ell,

3i va pronunciar el seu oracle: “Oracle de Balaam, fill de Beor, oracle de l’home clarivident,

4oracle del qui escolta les paraules de Déu, del qui veu les visions del Totpo-derós, del qui, postrat, se li obren els ulls.

5Que en són, de belles, les teves ten-des, Jacob, les teves morades, Israel!

6Igual que valls espaioses, igual que jardins a la vora del riu, igual que àloes plantats pel Senyor, igual que cedres vora les aigües.

7L’aigua sobreïx dels seus dipòsits, i els seus sembrats regalen d’aigua. El seu Rei predominarà més que Agag, i el seu regnat serà excels.

8Déu el treu d’Egipte; és per a ell com la potència d’un búfal. Devora les nacions enemigues, esclafarà els seus ossos i amb les seves sagetes els traspas-sarà.

9S’ajup, s’ajeu com un lleó, igual que una lleona. Qui el farà aixecar? Beneït sigui qui et beneeixi, i maleït sigui qui et maleeixi!”

10Llavors Balac s’enfurismà contra Balaam, i picant de mans digué a Balaam: “Per maleir els meus enemics t’he cridat, i ara tu els has beneït ja tres vegades.

11Vés-te’n, doncs, al teu país. Havia promès d’omplir-te d’honors, però el Senyor t’ha privat de la recompensa.”

12Balaam respongué a Balac; “¿No és cert que als emissaris que vas enviar-me els vaig dir:

13Encara que Balac em donés la seva casa plena de plata i d’or, no podré tras-passar el manament del Senyor per fer res en bé o en mal pel meu compte, sinó que allò que el Senyor em digui és el que diré?

14Ara, doncs, que ja me’n torno al meu poble, vine, que et faré saber el que farà aquest poble amb el teu en dies a venir.”

15I pronuncià el seu oracle, i digué: “Oracle de Balaam, fill de Beor, oracle de l’home clarivident,

16oracle del qui escolta les paraules de Déu i copsa la saviesa de l’Altíssim, del qui veu les visions del Totpoderós, del qui, postrat, se li obren els ulls:

17Ho veig, però no és per ara, ho contemplo, però no és proper: de Jacob ha sortit una estrella i d’Israel un ceptre s’ha aixecat que esclafarà els polsos de Moab i el crani de tots els fills de Set.

18Edom serà conquerida, i Seïr, enemiga seva, serà conquerida, mentre que Israel triomfarà.

19Jacob dominarà i destruirà els supervivents de la ciutat.”

20Després, fixant-se en Amalec, pro-nuncià el seu oracle i digué: “Primícia de les nacions, Amalec; però la seva fi serà l’extinció.”

21Fixant-se en els caïnites, pronuncià el seu oracle i digué: “És ferma la teva morada, i el teu niu edificat en la roca.

22Però vindrà la destrucció del caïnita quan Aixur et durà captiu.”

23Va continuar amb el seu oracle i digué: “Ah, qui hi serà, quan Déu farà aquestes coses?

24Vindran vaixells de les costes de Quitim que oprimiran Aixur, que oprimiran Éber; però també ell caurà en la ruïna!”

25En acabat, Balaam es va alçar i se’n tornà al seu país. També Balac se n’anà pel seu camí.

← Chapter 23 Jump to: Chapter 25 →