1 Samuel 16

Catalan (BCI) 2008 - (Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional)

← Chapter 15 Jump to: Chapter 17 →

1El Senyor va dir a Samuel: — Fins quan t’aniràs lamentant per Saül? Sóc jo qui l’ha rebutjat com a rei d’Israel! Ara omple d’oli el corn i vés. Jo t’envio a casa de Jessè, de Betlem, perquè he escollit el rei entre els seus fills.

2Samuel respongué: — Com puc anar-hi? Si Saül ho sap, em matarà. El Senyor li va dir: — Pren una vedella i digues que hi vas per oferir un sacrifici al Senyor.

3Convida Jessè al sacrifici, i jo t’indicaré què has de fer. M’ungiràs rei aquell que jo et diré.

4Samuel va fer allò que el Senyor li havia manat. En arribar a Betlem, els ancians de la ciutat sortiren a rebre’l, alarmats, i li van preguntar: — Véns en so de pau?

5Samuel respongué: — Sí, vinc en so de pau. Sóc aquí per oferir un sacrifici al Senyor. Purifiqueu-vos i veniu amb mi al sacrifici. Samuel també va purificar Jessè i els seus fills i els convidà al sacrifici.

6Quan arribaven, va veure Eliab i pensà: «L’ungit del Senyor és aquí, davant d’ell.»

7Però el Senyor digué a Samuel: — No et fixis en el seu aspecte ni en la seva estatura. L’he descartat. El que val no és allò que l’home veu: l’home veu l’aparença, el Senyor veu el fons del cor.

8Llavors Jessè va cridar Abinadab i el va fer passar per davant de Samuel, però aquest digué: — No és tampoc aquest el qui el Senyor ha escollit.

9Després Jessè va fer passar Ximà, però Samuel digué: — No és tampoc aquest el qui el Senyor ha escollit.

10Així Jessè va fer passar al davant de Samuel set dels seus fills, però Samuel li digué: — D’aquests set, el Senyor no n’escull cap.

11Samuel va afegir: — No queda cap més fill? Jessè va respondre: — Encara queda el més petit. És a pasturar el ramat. Samuel li digué: — Aneu a buscar-lo. No ens posarem a taula que ell no hi sigui.

12Jessè va fer que l’anessin a buscar. Tenia el cabell roig i els ulls bonics. Tot ell feia goig de veure. El Senyor va dir a Samuel: — Ungeix-lo, que és ell.

13Samuel va prendre el corn de l’oli, el va ungir enmig dels seus germans, i des d’aquell dia l’esperit del Senyor s’apoderà de David. Samuel va tornar-se’n a Ramà.

14L’esperit del Senyor s’havia apartat de Saül, i un esperit maligne, enviat pel Senyor, el turmentava.

15Els consellers de Saül li van dir: — Es veu que un esperit maligne enviat per Déu et turmenta.

16Si tu ens ho manes, senyor, els qui prestem servei a casa teva buscarem algú que sàpiga tocar la cítara. Així, quan t’assalti l’esperit maligne enviat per Déu, ell tocarà i et trobaràs millor.

17Saül va dir als seus consellers: — Busqueu-me un home que toqui bé i porteu-me’l.

18Un dels criats digué: — He sabut que Jessè, el de Betlem, té un fill que toca bé i que, a més, és valent i bon guerrer. Parla assenyadament i té bona presència. El Senyor és amb ell.

19Saül va trametre missatgers a Jessè per dir-li que li enviés el seu fill David, que s’estava amb el ramat.

20Jessè va preparar un ase, pans, un bot de vi i un cabrit, i va fer que David, el seu fill, ho portés a Saül.

21David es presentà a casa de Saül i va entrar al seu servei. Saül va arribar a tenir-li tant d’afecte que va fer-lo el seu escuder.

22Saül va fer dir a Jessè: — David, m’agrada: et prego que es quedi al meu servei.

23Quan aquell esperit enviat per Déu assaltava Saül, David prenia la cítara i tocava. Saül es calmava i es trobava millor, perquè fugia d’ell l’esperit maligne.

← Chapter 15 Jump to: Chapter 17 →