1 Samuel 19

Catalan (BCI) 2008 - (Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional)

← Chapter 18 Jump to: Chapter 20 →

1Saül va parlar amb el seu fill Jonatan i amb tots els seus consellers del seu propòsit de matar David. Però el seu fill Jonatan, que estimava molt David,

2el va informar del pla: — El meu pare Saül et vol matar. Demà al matí vés amb compte i queda’t amagat en un lloc secret.

3Jo sortiré amb el meu pare i l’acompanyaré al camp on tu seràs. Li parlaré de tu, veuré com va la cosa i t’ho faré saber.

4Jonatan va parlar a favor de David al seu pare Saül. Li va dir: — Tu, rei, no has de fer cap mal al teu servent David. Ell no te n’ha fet cap a tu. Ben al contrari, la seva actuació t’ha estat molt profitosa:

5es va jugar la vida per matar aquell filisteu, i aquell dia el Senyor va donar una gran victòria a Israel. Tu mateix, en veure-ho, te’n vas alegrar. Per què vols pecar vessant sang innocent, matant David sense cap motiu?

6Saül va fer cas del que Jonatan li deia, i va fer aquest jurament: — Per la vida del Senyor, juro que David no morirà!

7Jonatan va cridar David i li explicà aquesta conversa. Després Jonatan va portar David a Saül, i David va tornar a estar al seu servei com abans.

8La guerra continuava. David va sortir a combatre contra els filisteus, i la derrota d’ells fou tan gran que tots van fugir.

9Un esperit maligne enviat pel Senyor s’apoderà de Saül. Saül era a casa seva, assegut, amb la llança a la mà, mentre David tocava la cítara.

10Saül intentà de clavar David a la paret d’una llançada, però David va esquivar el cop, i la llança quedà clavada a la paret. David es va escapar aquella mateixa nit.

11Saül envià emissaris a casa de David a vigilar-lo, amb la intenció de matar-lo l’endemà al matí. Però Mical, la seva muller, el va avisar: — Si aquesta mateixa nit no t’escapes, demà t’hauran mort.

12Mical va despenjar David per la finestra, i així ell pogué fugir i salvar-se.

13Mical va agafar l’estàtua de l’ídol domèstic, la ficà al llit, va posar-li a la capçalera un coixí de pèl de cabra i va tapar l’ídol amb un tros de roba.

14Quan Saül va fer anar els seus emissaris a detenir David, Mical els digué que estava malalt.

15Saül tornà a enviar-los a veure si David hi era i els va manar que el portessin amb el llit i tot, per matar-lo.

16Ells van entrar, però al llit només hi havia l’ídol, amb el coixí de pèl de cabra a la capçalera.

17Llavors Saül va dir a Mical: — Per què m’has enganyat i has deixat fugir el meu enemic? Mical li respongué: — És que ell m’ha dit: “Deixa’m anar. No m’obliguis a matar-te.”

18David, doncs, va fugir i es va sal-var. Anà a trobar Samuel a Ramà i va explicar-li tot el que Saül li havia fet. David i Samuel se n’anaren a viure a Naiot.

19Algú va informar Saül que David era a Naiot de Ramà,

20i Saül va enviar-hi emissaris a detenir-lo. Aquests van veure el grup de profetes en ple deliri profètic, i Samuel, dret al mig, que els presidia. Llavors l’esperit de Déu s’apoderà dels emissaris de Saül, i ells també es posaren a delirar com els profetes.

21Ho van comunicar a Saül i en va enviar uns altres, que també es posaren a delirar. Saül n’envià un tercer grup i també es van posar a fer igual.

22Llavors va anar personalment a Ramà. En arribar a la gran cisterna que hi ha a Secu, va preguntar: — On són Samuel i David? Li respongueren: — Són a Naiot de Ramà.

23Però, mentre anava cap a Naiot de Ramà, s’apoderà també d’ell l’esperit de Déu i caminava tot delirant com els profetes, fins que va arribar a Naiot de Ramà.

24Saül es va treure els vestits i també estigué delirant davant de Samuel com els altres profetes. Finalment, nu, es va desplomar i va romandre així tot aquell dia i la nit següent. Per això diuen: «¿També Saül figura entre els profetes?»

← Chapter 18 Jump to: Chapter 20 →