1 Timothy 1

Catalan (BCI) 2008 - (Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional)

Jump to: Chapter 2 →

1Pau, apòstol de Jesucrist per decisió de Déu, el nostre salvador, i de Jesucrist, que és la nostra esperança,

2a Timoteu, veritable fill en la fe. Et desitjo la gràcia, la misericòrdia i la pau de part de Déu Pare i de Jesucrist, Senyor nostre.

3Quan vaig anar-me’n cap a Macedònia, et vaig demanar que et quedessis a Efes, perquè exhortessis alguns a no ensenyar doctrines incorrectes,

4i a no dedicar-se a faules i a genealogies inacabables que fomenten discussions en comptes de servir el pla salvador de Déu que es manifesta en la fe.

5Tota la teva exhortació ha de conduir a l’amor que neix d’un cor net, d’una consciència recta i d’una fe sincera.

6Alguns han abandonat aquests principis i s’han desviat cap a xerrameques sense sentit.

7Volen ser doctors de la Llei, però no saben ni el que diuen ni el que afirmen amb tanta certesa.

8Sabem que la Llei és bona si es fa servir com a Llei.

9És a dir, si es comprèn que no va destinada als justos, sinó als injustos i als rebels, als impius i als pecadors, als profanadors i als sacrílegs, als qui maten pare o mare, als assasins,

10als libidinosos, als qui tenen relacions sexuals amb altres homes, als qui trafiquen amb esclaus, als mentiders, als perjurs i a qualsevol altre que s’oposi a la sana doctrina.

11Aquesta doctrina, que m’ha estat confiada, és el gloriós evangeli del Déu benaurat.

12Dono gràcies a aquell qui m’ha fet fort, Jesucrist, Senyor nostre, ja que s’ha fiat de mi i ha volgut donar-me aquest ministeri,

13tot i que que primer jo blasfemava contra ell, el perseguia i l’injuriava. Però Déu es va apiadar de mi perquè obrava amb ignorància, ja que encara no tenia fe.

14I la gràcia de nostre Senyor ha estat molt abundosa, juntament amb la fe i l’amor que hi ha en Jesucrist.

15Això que ara et diré és digne de fe i mereix tota confiança: Jesucrist va venir al món a salvar els pecadors, dels quals jo sóc el primer.

16Però Déu s’apiadà de mi perquè Jesucrist demostrés primerament en mi tota la seva paciència, convertint-me en un exemple dels qui creurien en ell i tindrien així vida eterna.

17Al rei dels segles, Déu únic, immortal i invisible, honor i glòria pels segles dels segles. Amén.

18Timoteu, fill meu, aquesta és la recomanació que t’adreço d’acord amb les paraules profètiques que van ser pronunciades sobre teu: sostingut per aquestes paraules, lliura el bon combat,

19amb fe i amb consciència recta. Alguns, que s’havien apartat de la consciència, han naufragat en la fe.

20Entre ells hi ha Himeneu i Alexandre, a qui vaig posar en mans de Satanàs perquè aprenguessin a no blasfemar.

Jump to: Chapter 2 →