1 Timothy 5

Catalan (BCI) 2008 - (Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional)

← Chapter 4 Jump to: Chapter 6 →

1No renyis un home d’edat; exhorta’l com si fos el teu pare. Tracta els joves com a germans,

2les dones grans com a mares, les joves com a germanes, amb tota integritat.

3Honora les viudes, les que realment estan soles.

4Si una viuda té fills o néts, ells són els primers que han d’aprendre a comportar-se piadosament amb la pròpia família i satisfer el deute que tenen amb qui els ha donat la vida. Això és agradable a Déu.

5La viuda que realment ha quedat sola, té posada l’esperança en Déu i persevera nit i dia en les pregàries i oracions.

6En canvi, la que només pensa en els plaers, encara que visqui, és morta.

7Adverteix, doncs, a tots que siguin irreprensibles;

8perquè el qui no es preocupa de la pròpia família, sobretot dels qui conviuen amb ell, demostra que ha renegat de la fe i és pitjor que un descregut.

9Solament pot ser inscrita al grup de les viudes una dona de més de seixanta anys, que hagi tingut un sol marit

10i que sigui coneguda per les seves bones obres: que hagi pujat bé els fills, practicat l’hospitalitat i rentat els peus als membres del poble sant en senyal d’acolliment, que hagi socorregut els qui passen tribulacions i que hagi procurat de fer sempre el bé.

11En canvi, no admetis les viudes joves, perquè quan la passió les aparta del Crist, volen tornar-se a casar

12i es fan culpables d’haver trencat el seu compromís anterior.

13A més a més, com que no tenen res a fer, aprenen a anar de casa en casa i així no tan sols es tornen ocioses, sinó també xerraires i tafaneres, i parlen del que no haurien de parlar.

14Per això prefereixo que les viudes joves es casin, tinguin fills, portin la casa i no donin a l’enemic ocasió de calumniar-nos;

15perquè algunes ja s’han desencaminat i han anat darrere de Satanàs.

16Si alguna creient té viudes a la família, que les assisteixi: així la comunitat en quedarà descarregada i podrà sostenir les viudes que realment estan soles.

17Els qui presideixen la comunitat i exerceixen bé aquesta tasca mereixen de ser doblement honorats, sobretot els qui es dediquen a la predicació i a l’ensenyament.

18Diu, en efecte, l’Escriptura: No posis morrió al bou mentre trilla. I també: El qui treballa, bé es mereix el seu jornal.

19No admetis cap acusació contra un dels qui presideixen la comunitat si no ve avalada per dos o tres testimonis;

20però als qui es mantinguin en pecat reprèn-los davant de tothom, perquè també els altres en tinguin un escarment.

21Et conjuro davant de Déu, de Jesucrist i dels àngels escollits, que guardis aquestes normes, sense deixar-te portar per prejudicis ni favoritismes.

22No vagis massa de pressa a imposar les mans a ningú, perquè podries fer-te còmplice dels pecats d’un altre, i tu t’has de mantenir net.

23No beguis més tan sols aigua, pren una mica de vi. Això et farà bé a l’estòmac i t’ajudarà en les teves freqüents indisposicions.

24Els pecats d’alguns estan a la vista, fins i tot abans que els jutgin, però d’altres es descobreixen després.

25Igualment, les bones obres estan a la vista, i les que no hi estan, tampoc no podran quedar amagades.

← Chapter 4 Jump to: Chapter 6 →