Amos 3

Catalan (BCI) 2008 - (Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional)

← Chapter 2 Jump to: Chapter 4 →

1«Gent d’Israel, la família que jo, el Senyor, vaig fer pujar d’Egipte, escolteu les paraules que jo pronuncio contra vosaltres:

2»Entre totes les nacions de la terra, tan sols us vaig escollir a vosaltres. Per això mateix us demano comptes de totes les vostres culpes.»

3¿Poden dos homes començar junts un viatge si abans no s’han posat d’acord?

4¿Rugeix el lleó enmig del bosc si no ha trobat cap presa? ¿Crida el seu cadell des de l’amagatall si no ha caçat res?

5¿Cau l’ocell en un parany sense un esquer que l’hi porti? ¿Salten de terra els filats si no hi ha res per capturar?

6¿Toca a la ciutat el corn de guerra sense que la gent s’alarmi? ¿Passa cap desgràcia a la ciutat que no vingui de la mà del Senyor?

7Doncs bé, el Senyor Déu no fa res sense revelar el seu designi secret als seus servents, els profetes.

8Quan un lleó rugeix, qui no s’esglaia? Quan parla el Senyor Déu, qui no transmetrà el seu missatge?

9Feu aquesta crida als baluards d’Asdod i als baluards del país d’Egipte: «Reuniu-vos als turons de Samaria per veure els grans desordres, les violències que hi ha a la ciutat.

10Aquesta gent no sap obrar honestament. Acumulen en els seus palaus fruits de violència i de rapinya. Ho dic jo, el Senyor.»

11Ara, doncs, això diu el Senyor Déu: «Cauran desastres al teu damunt i sobre el país que t’envolta: s’enduran les teves riqueses i saquejaran els teus palaus.»

12Això diu el Senyor: «Com el pastor no pot arrencar de la boca del lleó més que dues potes o un tros d’ovella, així també passarà amb els israelites que viuen a Samaria entre divans luxosos i llits encoixinats.

13»Escolteu i amonesteu els de Jacob; ho dic jo, el Senyor Déu, el Déu de l’univers:

14El dia que passaré comptes amb Israel per les seves infidelitats, també tindré presents els altars de Betel. Els angles de l’altar seran partits i cauran per terra.

15Destruiré les cases d’hivern i les residències d’estiu. Cauran les mansions d’ivori. Serà la fi dels grans palaus. Ho dic jo, el Senyor.»

← Chapter 2 Jump to: Chapter 4 →