Amos 9

Catalan (BCI) 2008 - (Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional)

← Chapter 8 Jump to:

1Vaig veure, dret sobre l’altar, el Senyor que ordenava: «Dóna un cop al capitell i que tremolin les llindes. Trenca-les sobre el cap de tots, i als qui quedin els mataré amb l’espasa. Ni un de sol no fugirà, no s’escaparà ningú.

2Ni que s’entaforessin al país dels morts, d’allí els arrencaria la meva mà, i si escalaven fins al cel, també d’allà els faria caure.

3Si s’amagaven al cim del Carmel, jo els descobriria i els en trauria, i si baixaven al fons de la mar per escapar-se de la meva mirada, manaria a la serp monstruosa que en sortís i els piqués.

4Si els enemics se’ls enduien captius, manaria que els matés l’espasa. Jo he fixat en ells la mirada per fer-los mal, i no per al seu bé.»

5El Senyor Déu és el Senyor de l’univers; toca la terra, i es marfon, i es posen de dol tots els seus habitants: la terra creix, tota ella, com el Nil i s’abaixa com el riu d’Egipte.

6Ell té dalt al cel els graons del seu tron i sosté la volta del cel sobre la terra. Crida les aigües de la mar i les aboca sobre la terra. El seu nom és «el Senyor».

7«Vosaltres, gent d’Israel, valeu tant com la gent d’Etiòpia. Ho dic jo, el Senyor. Jo us vaig fer pujar del país d’Egipte, però, ¿no vaig fer pujar també els filisteus des de Caftor, i els arameus des de Quir?

8Jo, el Senyor Déu, tinc els ulls posats en aquest reialme pecador: l’exterminaré de sobre la terra, però no exterminaré del tot els descendents de Jacob. Ho dic jo, el Senyor.

9He decidit d’escampar els d’Israel per totes les nacions, els sacsejaré com qui garbella blat i no en perdré ni una engruna.

10Els pecadors del meu poble moriran tots per l’espasa, ells que ara diuen: “No ens amenaça ni ens tocarà cap desgràcia.”

11»Aquell dia, aixecaré la cabana de David, que està caient. En refaré les esquerdes, n’aixecaré les ruïnes, la reconstruiré com era abans,

12perquè tornin a prendre possessió d’allò que queda d’Edom i de totes les altres nacions que portaven el meu nom. Ho dic jo, el Senyor, i ho compliré.

13»Vénen dies que es podrà llaurar poc després d’haver segat, i que es podrà sembrar just després de trepitjar el raïm. Les muntanyes regalaran de most, en regalimaran tots els turons. Ho dic jo, el Senyor.

14Renovaré la vida d’Israel, el meu poble: reconstruiran les ciutats desolades i les habitaran, plantaran vinyes i en beuran el vi, conrearan hortes i en menjaran els fruits.

15Els implantaré a la seva terra, i ningú no els arrencarà mai més del país que jo els havia donat.» Ho diu el Senyor, el teu Déu.

← Chapter 8 Jump to: