Daniel 3

Catalan (BCI) 2008 - (Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional)

← Chapter 2 Jump to: Chapter 4 →

1El rei Nabucodonosor va fer una estàtua d’or. Tenia trenta metres d’alçada per tres d’amplada, i la va erigir a la plana de Durà, a la província de Babilònia.

2El rei Nabucodonosor va convocar els sàtrapes, prefectes, governadors, consellers, tresorers, juristes i oficials de la guàrdia, tots els qui tenien alguna autoritat a la província, perquè vinguessin a la dedicació de l’estàtua que ell mateix havia fet erigir.

3Tots aquests, doncs, que tenien alguna autoritat a la província es van reunir davant l’estàtua que havia erigit el rei Nabucodonosor, per celebrar-ne la dedicació.

4L’herald va cridar amb totes les forces: — Gent de tots els pobles, nacions i llengües!

5En el moment que sentireu el so dels corns, de les flautes, de les cítares, de les lires, de les arpes, de les cornamuses i de tots els altres instruments, prosterneu-vos i adoreu l’estàtua d’or que ha erigit el rei Nabucodonosor.

6Els qui no es prosternin i no l’adorin, a l’instant seran llançats a la fornal ardent.

7Per això, tan bon punt la gent de tots els pobles, nacions i llengües van sentir el so dels corns, de les flautes, de les cítares, de les lires, de les arpes i de tots els altres instruments, es van prosternar i van adorar l’estàtua d’or que havia erigit el rei Nabucodonosor.

8Mentrestant alguns caldeus es van acostar per acusar els jueus

9davant el rei Nabucodonosor. Van dir-li: — Que el rei visqui per sempre!

10Tu, oh rei, has decretat que tothom, quan senti el so dels corns, de les flautes, de les cítares, de les lires, de les arpes, de les cornamuses i de tots els altres instruments, es prosterni i adori l’estàtua d’or,

11i que els qui no ho facin siguin llançats a la fornal ardent.

12Doncs bé, hi ha uns jueus, a qui tu has confiat càrrecs administratius de la província de Babilònia, Xadrac, Meixac i Abed-Negó, que no han fet cas de tu. Aquests homes, oh rei, no donen culte als teus déus ni adoren l’estàtua d’or que tu has erigit.

13Llavors Nabucodonosor, encès de ràbia, va manar que fessin venir Xadrac, Meixac i Abed-Negó; i de seguida els van fer venir a la presència del rei.

14Nabucodonosor els va dir: — ¿És veritat, Xadrac, Meixac i Abed-Negó, que vosaltres no doneu culte als meus déus ni adoreu l’estàtua d’or que jo he erigit?

15¿Esteu disposats ara, quan sentireu el so dels corns, de les flautes, de les cítares, de les lires, de les arpes, de les cornamuses i de tots els altres instruments, a prosternar-vos i a adorar l’estàtua que jo he fet? Perquè, si no l’adoreu, a l’instant sereu llançats a la fornal ardent; i quin déu serà capaç d’alliberar-vos de les meves mans?

16Xadrac, Meixac i Abed-Negó van respondre al rei Nabucodonosor: — D’això, no cal ni tan sols que en parlem.

17Si el Déu que nosaltres adorem pot salvar-nos de la fornal i de la teva mà, ell, oh rei, ens en salvarà.

18I encara que no ho faci, sàpigues, oh rei, que nosaltres no donarem culte als teus déus ni adorarem l’estàtua d’or que has erigit.

19Llavors Nabucodonosor es va omplir d’indignació contra Xadrac, Meixac i Abed-Negó, i l’expressió de la seva cara es trasmudà. Immediatament va ordenar que encenguessin la fornal set vegades més forta que de costum

20i que els homes més forçuts del seu exèrcit lliguessin Xadrac, Meixac i Abed-Negó i els tiressin dintre la fornal ardent.

21Lligats, doncs, amb tota la seva vestimenta de túniques, barrets i mantells, els van tirar al mig de la fornal.

22Com que l’ordre del rei era tan estricta i la fornal havia estat encesa tan forta, la flamarada va matar els homes que havien dut Xadrac, Meixac i Abed-Negó.

23I els tres homes, Xadrac, Meixac i AbedNegó, van caure lligats al mig de la fornal ardent.

24Llavors el rei Nabucodonosor, esglaiat, es va aixecar d’una revolada i digué als seus consellers: — ¿No hem tirat al foc tres homes, lligats? Ells van respondre: — És veritat, oh rei.

25Però ell continuà: — Doncs jo veig quatre homes que caminen deslligats enmig de la fornal sense ni una cremada, i el quart té un aspecte semblant al d’un fill dels déus.

26Nabucodonosor s’acostà més a la boca de la fornal i va cridar: — Xadrac, Meixac i Abed-Negó, servents del Déu altíssim, sortiu i veniu! Ells van sortir del mig del foc.

27Els sàtrapes, prefectes, governadors i consellers del rei es van acostar per veure aquells homes: el foc no els ha-via tocat el cos ni els havia rostit els cabells; tenien intactes les túniques i ni tan sols feien pudor de socarrim.

28Nabucodonosor va exclamar: — Beneït sigui el Déu de Xadrac, Meixac i Abed-Negó, que ha enviat el seu àngel per alliberar els seus servents que, confiant en ell, han desobeït l’ordre del rei i han exposat el seu cos a la mort abans de donar culte i adorar cap altre Déu fora del seu.

29Jo ordeno que tot aquell, de qualsevol poble, nació o llengua, que parli sense respecte contra el Déu de Xadrac, Meixac i Abed-Negó, sigui tallat a bocins, i la seva casa sigui convertida en femer, perquè no hi ha cap altre Déu capaç de salvar com aquest.

30Després el rei va promoure Xadrac, Meixac i Abed-Negó i els confià càrrecs importants a la província de Babilònia.

31«El rei Nabucodonosor, a la gent de tots els pobles, nacions i llengües que habiten a la terra: us desitjo molta pau!

32Em plau d’anunciar-vos els senyals i prodigis que ha fet amb mi el Déu altíssim.

33»Que en són, de grans, els seus senyals! Que en són, de poderosos, els seus prodigis! El seu regne s’estén a tots els segles, el seu imperi, a totes les generacions.

← Chapter 2 Jump to: Chapter 4 →