Daniel 6

Catalan (BCI) 2008 - (Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional)

← Chapter 5 Jump to: Chapter 7 →

1i la reialesa va passar a Darius, el mede, que tenia seixanta-dos anys.

2Darius va creure oportú de nomenar cent vint sàtrapes per a administrar tot el seu reialme,

3i, per damunt d’ells, designà tres alts funcionaris. Daniel era un d’aquests tres. Els sàtrapes havien de donar compte de l’administració als tres alts funcionaris, per evitar al rei qualsevol perjudici.

4Daniel es distingia entre els alts funcionaris i els sàtrapes perquè estava dotat més que ningú, i el rei pensava posar-lo al capdamunt de tot el reialme.

5Per això els altres dos alts funcionaris i els sàtrapes cercaven algun motiu de queixa contra Daniel en l’administració del regne, però no van trobar-ne cap ni tampoc van trobar indicis de corrupció. Daniel era de tota confiança, i no el podien acusar de corrupció ni de negligència.

6Llavors aquells homes es van dir: «No trobarem res contra Daniel si no ho busquem en la religió del seu Déu.»

7Aquells alts funcionaris i sàtrapes van anar, doncs, tot seguit a trobar el rei per dir-li: — Que el rei Darius visqui per sempre!

8Tots els alts funcionaris del regne, els prefectes, els sàtrapes, els consellers i els governadors han acordat de redactar un decret reial que posi en vigor aquesta prohibició: “Durant trenta dies, ningú no podrà adreçar cap pregària a cap déu o a cap home, sinó tan sols a tu, oh rei; si ho fa, serà llançat a la fossa dels lleons.”

9Ara, doncs, oh rei, signa aquest decret i promulga aquesta prohibició; i que ningú no la pugui modificar, tal com exigeix la llei irrevocable dels medes i dels perses.

10El rei Darius va signar aquella prohibició.

11Quan Daniel va saber que havia estat signat aquell decret, entrà a casa seva. La casa tenia orientades les finestres de la cambra alta cap a Jerusalem, i allà tres vegades cada dia Daniel s’agenollava pregant i lloant el seu Déu; així ho havia fet sempre.

12Aquells homes, doncs, van anar-hi i van trobar Daniel pregant i suplicant al seu Déu.

13Tot seguit es presentaren al rei i li van recordar el seu decret. Li digueren: — ¿No vas signar una ordre prohibint durant trenta dies que ningú pregués a cap déu ni a cap home fora de tu, oh rei, sota pena de ser llançat a la fossa dels lleons? El rei els va respondre: — És cert, i segons la llei dels medes i dels perses el decret és irrevocable.

14Aleshores ells van exclamar davant el rei: — Doncs Daniel, un dels deportats de Judà, no fa cas de tu, oh rei, ni de la prohibició que vas signar: tres vegades al dia fa la seva pregària.

15El rei, en sentir-ho, es va entristir molt i es va proposar de salvar Daniel; fins a la posta del sol va fer els possibles per alliberar-lo.

16Però aquells homes l’anaren a trobar i li digueren: — Sàpigues, oh rei, que, segons la llei dels medes i els perses, tot decret reial, un cop promulgat, és irrevocable.

17Finalment el rei va ordenar que portessin Daniel i el tiressin a la fossa dels lleons. El rei li va dir: — El Déu que tu adores cada dia, et salvarà.

18Després van dur una pedra per tancar la boca d’aquella fossa; el rei la va segellar amb el seu anell i amb l’anell dels seus magnats, perquè ningú no pogués fer res a favor de Daniel.

19El rei va tornar al palau, va passar la nit en dejú, no es féu portar les concubines i no pogué dormir.

20A trenc d’alba es va llevar i se n’anà de pressa a la fossa dels lleons.

21Quan era a la vora, va cridar Daniel i li preguntà amb veu adolorida: — Daniel, servent del Déu viu, ¿el Déu que tu adores cada dia t’ha pogut salvar dels lleons?

22Llavors Daniel va parlar al rei. Li va dir: — Que el rei visqui per sempre!

23El meu Déu ha enviat el seu àngel a cloure la gola dels lleons i no m’han fet cap mal. Ell sap que sóc innocent i que no he comès res de mal contra tu, oh rei.

24El rei se’n va alegrar molt i ordenà que traguessin Daniel de la fossa. El van treure i no li van trobar ni una sola ferida, perquè havia confiat en el seu Déu.

25Després el rei va ordenar que portessin aquells homes que havien acusat Daniel i els tiressin a la fossa dels lleons amb els seus fills i les seves dones. Encara no havien tocat a terra, que els lleons els van clavar les urpes i trituraren tots els seus ossos.

26Llavors el rei Darius va escriure aquesta carta a la gent de tots els pobles, nacions i llengües que habiten arreu de la terra: — Us desitjo molta pau!

27Jo, en persona, mano que en tots els dominis del meu reialme tothom respecti i reverenciï el Déu de Daniel. »Ell és el Déu viu, el Déu etern. El seu regne no es desfarà, el seu imperi no tindrà fi.

28Ell salva i allibera. Fa senyals i prodigis al cel i a la terra, i ha salvat Daniel de les urpes dels lleons.

29Daniel va prosperar durant el regnat de Darius i de Cir, el persa.

← Chapter 5 Jump to: Chapter 7 →