Esther 1

Catalan (BCI) 2008 - (Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional)

Jump to: Chapter 2 →

1Era en temps de Xerxes, aquell que regnava sobre cent vint-i-set províncies des de l’Índia fins a Etiòpia,

2quan ja havia pres possessió del seu tron, a la ciutadella de Susa.

3L’any tercer del seu regnat, Xerxes va oferir un banquet a tots els consellers i cortesans. L’exèrcit persa i el mede, els nobles i els governadors de cada província també van presentar-se davant seu;

4durant sis mesos, el rei va exhibir davant d’ells l’opulència del seu imperi i la glòria de la seva vida fastuosa.

5Un cop acabades aquelles festes, el rei va oferir un altre banquet a tots els habitants de la ciutadella de Susa, dels més poderosos als més humils: un banquet d’una setmana als pòrtics dels jardins del palau reial.

6Hi havia domassos de lli blanc i porpra violeta penjats entre columnes d’alabastre i sostinguts per anelles de plata amb cordons de lli i porpra vermella. Sobre el paviment de pòrfir, alabastre, nacre i marbre negre hi havia estesos divans d’or i de plata.

7Es bevia en copes d’or, totes diferents l’una de l’altra, i el vi corria amb generositat reial.

8Segons el costum, es bevia sense mesura: el rei havia ordenat als servents del palau de complaure tothom.

9També la reina Vaixtí oferia un banquet a les grans dames en el mateix palau reial de Xerxes.

10El setè dia, el rei s’havia posat tan alegre a causa de la beguda que va cridar els set eunucs del seu servei personal: Mehuman, Bizetà, Harbonà, Bigtà, Abagtà, Zetar i Carcàs.

11El rei els va manar que fessin venir davant d’ell la reina Vaixtí amb la corona reial. Volia exhibir la seva bellesa davant els pobles i els governants: Vaixtí feia goig de veure.

12Però la reina va refusar d’anar-hi, contra l’ordre reial transmesa pels eunucs. Llavors el rei es va irritar i s’exasperà moltíssim.

13Els afers reials havien de ser consultats als entesos en la tradició, experts en lleis i costums. El rei, doncs, va fer cridar

14els set consellers principals de l’imperi persa i mede, els admesos a la seva presència: Carxenà, Xetar, Admata, Tarxix, Meres, Marsenà i Memucan.

15Els va preguntar: — Segons la llei, què cal fer amb la reina Vaixtí, culpable de no haver complert l’ordre del rei Xerxes que li han transmès els eunucs?

16Memucan respongué al rei i als consellers: — La reina Vaixtí no perjudica solament el rei; perjudica també tots els governants i tots els habitants de les províncies de l’imperi de Xerxes.

17La notícia de la conducta de la reina podria escampar-se entre totes les dones i menysprearien l’autoritat dels seus marits dient-se: “El rei Xerxes va manar de fer venir davant d’ell la reina Vaixtí i ella no hi va anar.”

18»Avui mateix, les dones dels alts funcionaris perses i medes, assabentades de la conducta de la reina, els en parlaran i podran menysprear-los i provocar la seva indignació.

19Per tant, si al rei li sembla bé, que es publiqui un edicte que digui: “Vaixtí no podrà presentar-se mai més davant el rei Xerxes. El rei donarà el títol de reina a una altra de més digna.” L’edicte serà irrevocable, segons la legislació persa i meda.

20Quan el decret reial s’haurà notificat arreu de l’immens imperi, totes les dones respectaran els seus marits, del més poderós al més humil.

21El rei i els seus consellers van trobar encertada la proposta de Memucan, i el rei la dugué a terme.

22Va enviar cartes a totes les províncies de l’imperi, a cada província segons la pròpia escriptura i a cada nacionalitat segons la seva llengua, ordenant que l’home fos l’autoritat de la casa i que s’hi parlés la llengua materna d’ell.

Jump to: Chapter 2 →