Esther 3

Catalan (BCI) 2008 - (Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional)

← Chapter 2 Jump to: Chapter 4 →

1Passat un quant temps, el rei Xerxes va distingir amb grans honors Aman, fill d’Amedata, l’agaguita, assignant-li un càrrec superior al de tots els seus cortesans.

2Tota la guàrdia de l’entrada del palau reial s’agenollava i es prosternava davant d’Aman. Així ho havia manat el rei. Però Mardoqueu era l’únic que no s’agenollava i es prosternava.

3Veient-ho els de la guàrdia, li van dir: — Per què no fas cas del manament del rei?

4I com que un dia i un altre li feien la mateixa pregunta però ell no els escoltava, ho van denunciar a Aman. Volien comprovar si Mardoqueu es mantindria en la seva actitud, perquè els havia revelat que ell era jueu.

5Quan Aman va veure que Mardoqueu no s’agenollava ni es prosternava davant d’ell, es posà furiós.

6Com que l’havien informat que Mardoqueu era jueu, li va semblar que no n’hi havia prou de procedir contra ell sol i decidí d’exterminar tots els jueus de l’imperi de Xerxes.

7Així, el primer mes, que és el de nissan, de l’any dotze del regnat de Xerxes, van tirar el pur, és a dir, els daus de la sort, en presència d’Aman. La sort anà passant per tots els dies i mesos de l’any fins que va caure en el mes dotzè, és a dir, el mes d’adar.

8Després Aman digué al rei Xerxes: — Per totes les províncies del teu imperi, dispers i escampat entre les diverses nacions, hi ha un poble que té costums diferents dels altres i no compleix les ordres reials. No convé que el rei els deixi tranquils.

9Si al rei li sembla bé, que es promulgui un decret d’extermini, i jo donaré als administradors de l’imperi tres-centes tones de plata per a ingressar-les al tresor reial.

10El rei es va treure l’anell del segell reial i el donà a Aman, fill d’Amedata, l’agaguita, l’enemic dels jueus,

11tot dient-li: — La plata te la pots quedar, i d’aquest poble fes-ne el que et plagui.

12El dia tretze del mes primer van ser convocats els escribes reials, i Aman els va dictar el decret adreçat als mandataris imperials, anomenats sàtrapes, als governadors de cada província i als caps de cada nació. El decret, escrit en nom del rei Xerxes i avalat amb el seu segell, va ser traduït a totes les llengües i transcrit en l’escriptura pròpia de cada una.

13El decret, enviat a totes les províncies de l’imperi per mitjà de missatgers, establia que l’únic dia per a exterminar, assassinar i eliminar tots els jueus, joves i vells, dones i criatures, seria el dia tretze del mes dotzè, el mes d’adar, i alhora donava permís per a apoderar-se dels seus béns.

14Les còpies del decret van ser promulgades en cada província, fent saber a tothom que havia d’estar preparat per a aquell dia.

15Els missatgers sortiren immediatament per ordre del rei. El decret també va ser publicat a la ciutadella de Susa. Mentre el rei i Aman s’entaulaven a celebrar-ho, els habitants de Susa estaven consternats.

← Chapter 2 Jump to: Chapter 4 →