Hosea 10

Catalan (BCI) 2008 - (Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional)

← Chapter 9 Jump to: Chapter 11 →

1Israel era un cep fecundque donava molt de fruit. Com més abundaven els seus raïms, més altars es construïa; com més fèrtil era el país, més pilars sagrats aixecava.

2Tenen el cor esmunyedís i ara ho pagaran: el Senyor derrocarà els seus altars i els arrasarà els pilars sagrats.

3Ara diran: «No tenim rei perquè no hem reverenciat el Senyor. I, a més, un rei, de què ens serviria?»

4Parlen només per parlar i juren en fals quan pacten aliances. El dret creix, com planta verinosa, en els solcs del meu camp.

5Els habitants de Samaria temen pel vedellot de Betaven. El poble i els falsos sacerdots estan de dol per ell: ell, que és la seva alegria gloriosa, és a punt de ser deportat!

6El vedellot serà endut a Assíria com a regal per al Gran Rei. Efraïm queda confós, Israel s’avergonyeix de les seves intrigues.

7Samaria i el seu rei desapareixen, com un branquilló que l’aigua s’emporta.

8Són destruïts els recintes sagrats d’Aven, que eren el pecat d’Israel. Creixeran cards i espines sobre els seus altars. Llavors diran a les muntanyes: «Cobriu-nos!», i als turons: «Caieu damunt nostre!»

9Diu el Senyor: «El poble d’Israel ha pecat des dels temps de Guibà i així han continuat. ¿No és a Guibà on la guerra sorprendrà els fills d’aquells malvats?

10Estic decidit a castigar-los: els pobles s’uniran contra ells, que ja estan enjovats per a llaurar el seu doble solc.

11»Efraïm era una vedella ben acostumada, que de bona gana batia el blat; però li vaig posar un jou al seu coll fornit: vaig enganxar Efraïm al jou, Judà va llaurar i Jacob va esterrossar el seu camp.

12Vaig dir: “Sembreu-vos llavor de justícia, colliu fruits de bondat; llaureu-vos un camp nou. Ara és el moment de cercar-me a mi, el Senyor, fins que jo vingui i escampi la salvació damunt vostre.”

13Però vosaltres heu conreat injustícies, heu collit maldats, heu menjat fruits dolents. »Tu, Israel, has confiat en les teves maquinacions i en la multitud dels teus valents.

14Però s’alçarà un avalot dins el teu poble, i les teves places fortes seran totes devastades, com Xalman va devastar Betarbel, la ciutat-mare esclafada amb els seus fills.

15Betel us ha dut tot això, ja que heu comès sovint el mal. A l’alba hi haurà la fi del rei d’Israel.»

← Chapter 9 Jump to: Chapter 11 →