Lamentations 5

Catalan (BCI) 2008 - (Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional)

← Chapter 4 Jump to:

1Recorda, Senyor, el que ens ha passat; mira i considera les ofenses que ens fan.

2Els nostres camps, ara són d’estrangers; a les nostres cases hi sojorna gent forana.

3Som orfes, no tenim pare; són viudes les nostres mares.

4Fins i tot hem de pagar l’aigua per beure; la llenya també té preu.

5Ens fan córrer a cops i empentes, no ens deixen reposar; no podem més.

6Hem fet aliança amb Egipte i Assíria per saciar la nostra fam.

7Els nostres pares van pecar, però ja no hi són; i ara nosaltres paguem les seves culpes.

8Uns esclaus són amos nostres, ningú no ens salva del seu poder.

9Per trobar pa, ens juguem la vida, mentre els bandits del desert ens amenacen.

10El cos ens crema com un forn, enfebrat de tanta fam.

11Han violat les dones a Sió, les donzelles a les viles de Judà.

12Han penjat els consellers del rei, no han respectat els ancians.

13Imposen als joves el treball de la mola, sota el pes de la llenya s’ajupen els nois.

14Els ancians no es reuneixen a les portes de la ciutat ni s’hi senten les músiques dels joves.

15S’ha fos el goig del nostre cor, la nostra dansa s’ha convertit en dol.

16Ja no portem les corones de festa. Ai de nosaltres, que hem pecat!

17Per això el nostre cor està desfet, per això s’entelen els nostres ulls,

18en veure desolada la muntanya de Sió, on ronden els xacals.

19Però tu, Senyor, regnes per sempre; el teu tron es manté segles i segles.

20Per què ens has d’oblidar per sempre? ¿Vols deixar-nos de costat anys i més anys?

21Senyor, fes-nos tornar a tu, que tornarem; refés, com era abans, la nostra vida.

22Per ventura ens rebutges del tot? ¿En contra nostre t’indignes sense mida?

← Chapter 4 Jump to: