Luke 23

Catalan (BCI) 2008 - (Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional)

← Chapter 22 Jump to: Chapter 24 →

1Aleshores es va aixecar tota l’assemblea i el dugueren a Pilat.

2I van començar així la seva acusació contra ell: — Hem trobat aquest home que esgarria el nostre poble, prohibeix de pagar tributs al Cèsar i diu que és el Messies, el rei.

3Pilat el va interrogar: — ¿Tu ets el rei dels jueus? Ell li respongué: — Tu ho dius.

4Pilat digué als grans sacerdots i a la gent: — No trobo res en aquest home per a poder-lo inculpar.

5Però ells insistien: — Revolta el poble amb les seves doctrines per tot el país dels jueus, des de Galilea, on va començar, fins aquí.

6Pilat, en sentir això, preguntà si aquell home era galileu.

7Quan va saber que pertanyia a la jurisdicció d’Herodes, que també es trobava aquells dies a Jerusalem, li va enviar Jesús.

8Herodes es va alegrar molt de veure’l. Feia temps que en tenia ganes, perquè sentia a parlar d’ell i esperava veure-li fer algun prodigi.

9L’anà interrogant llargament, però Jesús no li contestà res.

10Mentrestant, els grans sacerdots i els mestres de la Llei, que també hi eren presents, l’acusaven amb força.

11Finalment, Herodes, amb la seva tropa, el menyspreà i, per escar-nir-lo, li va posar una peça de roba llampant, i el tornà a enviar a Pilat.

12Aquell mateix dia, Herodes i Pilat, que abans estaven renyits, es reconciliaren.

13Pilat va convocar els grans sacerdots, els altres dirigents i el poble,

14i els digué: — M’heu presentat aquest home com un que desencamina el poble. Jo he procedit a interrogar-lo davant vostre i no he trobat res en les vostres acusacions per a poder-lo inculpar;

15ni tampoc Herodes, que ens l’ha tornat a enviar. Per tant, no ha fet res que mereixi la pena de mort.

16El faré assotar per escarmentar-lo i el deixaré lliure. (

18Llavors tots alhora es posaren a cridar: — Mata’l, aquest! Deixa’ns lliure Barrabàs!

19Barrabàs estava tancat a la presó per uns disturbis ocorreguts a la ciutat i per assassinat.

20Pilat tornà a parlar-los amb el desig de deixar lliure Jesús.

21Però ells cridaven: — Crucifica’l, crucifica’l!

22Per tercera vegada Pilat els digué: — Però quin mal ha fet, aquest? Jo no he trobat res en ell per a poder-lo inculpar i condemnar-lo a mort. El faré assotar per escarmentar-lo i el deixaré lliure.

23Però ells insistien, demanant amb grans crits que el crucifiquessin. I la seva cridòria anava imposant-se.

24Llavors Pilat decidí de satisfer la seva petició:

25va deixar lliure l’home que era a la presó per disturbis i per assassinat, l’home que ells demanaven, i els va entregar Jesús, tal com ells volien.

26Quan s’enduien Jesús, van agafar un tal Simó de Cirene, que venia del camp, i li carregaren la creu perquè la portés darrere d’ell.

27El seguia una gran gentada del poble, i també moltes dones que feien mostres de dol i el planyien.

28Jesús es girà cap a elles i els digué: — Filles de Jerusalem, no ploreu per mi; ploreu més aviat per vosaltres mateixes i pels vostres fills.

29Perquè vénen dies que la gent dirà: “Sortoses les estèrils, les entranyes que no han engendrat i els pits que no han criat.”

30Llavors començaran a dir a les muntanyes: “Caieu damunt nostre!”, i als turons: “Cobriu-nos!”

31Perquè, si tracten així l’arbre verd, què en serà, del sec?

32En portaven també dos més, que eren criminals, per executar-los amb ell.

33Quan arribaren a l’indret anomenat la Calavera, hi van crucificar Jesús, i també els criminals, l’un a la dreta i l’altre a l’esquerra.

34Jesús deia: — Pare, perdona’ls, que no saben el que fan. Després es repartiren els seus vestits i se’ls jugaren als daus.

35El poble era allà mirant-ho, però les autoritats se’n reien dient: — Ell que va salvar-ne d’altres, que se salvi a si mateix, si és el Messies de Déu, l’Elegit!

36També l’escarnien els soldats; se li acostaven a oferir-li vinagre

37i deien: — Si ets el rei dels jueus, salva’t a tu mateix!

38Sobre d’ell hi havia un rètol que deia: «Aquest és el rei dels jueus.»

39Un dels criminals penjats a la creu l’injuriava dient: — ¿No ets el Messies? Doncs salva’t a tu mateix i a nosaltres!

40Però l’altre, renyant-lo, li respongué: — ¿Tu tampoc no tens temor de Déu, tu que sofreixes la mateixa pena?

41I nosaltres la sofrim justament, perquè rebem el que mereixen els nostres actes. Aquest, en canvi, no ha fet res de mal.

42I deia: — Jesús, recorda’t de mi quan arribis al teu Regne.

43Jesús li digué: — En veritat t’ho dic: avui seràs amb mi al paradís.

44Era ja cap al migdia quan es va estendre per tota la terra una foscor que va durar fins a les tres de la tarda:

45el sol s’havia amagat. Llavors la cortina del santuari s’esquinçà pel mig.

46Jesús va cridar amb tota la força: — Pare, a les teves mans confio el meu esperit. I havent dit això, va expirar.

47Quan el centurió veié el que havia passat, donava glòria a Déu i deia: — Realment, aquest home era innocent.

48Tota la gent que s’havia aplegat per a aquell espectacle, després de veure el que havia passat, se’n tornaven donant-se cops al pit.

49S’estaven allà, a distància, tots els seus coneguts i les dones que l’havien seguit des de Galilea i que ara s’ho miraven.

50Hi havia un home bo i just que es deia Josep. Era membre del Sanedrí,

51però no havia donat suport a la seva decisió i actuació. Era natural d’Arimatea, una vila jueva, i esperava l’arribada del Regne de Déu.

52Aquest home es presentà a Pilat per demanar-li el cos de Jesús.

53Va baixar-lo de la creu, l’embolcallà amb un llençol i el va dipositar en un sepulcre tallat a la roca, on encara no havien posat mai ningú.

54Era el capvespre del dia de la preparació, a punt de començar el dissabte.

55Les dones que havien acompanyat Jesús des de Galilea seguiren fins allà, van veure el sepulcre i com hi dipositaven el cos de Jesús.

56Després se’n tornaren i prepararen olis aromàtics i perfums. I durant el dissabte van observar el repòs que la Llei prescrivia.

← Chapter 22 Jump to: Chapter 24 →

Recommended Reading

Commentary Luke Commentaries → Devotional Luke Devotional Guide → Get This Bible BCI Study Bible →