bible
ra
🌐 Language
English
Español
Français
Deutsch
Português
Italiano
Nederlands
Русский
中文
日本語
한국어
العربية
Türkçe
Tiếng Việt
ไทย
Indonesia
All Languages
Home
/
Catalan
/
Catalan (BCI) 2008 - (Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional)
/
Luke 7
Luke 7
Catalan (BCI) 2008 - (Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional)
← Chapter 6
Jump to:
Chapter 1
Chapter 2
Chapter 3
Chapter 4
Chapter 5
Chapter 6
Chapter 7
Chapter 8
Chapter 9
Chapter 10
Chapter 11
Chapter 12
Chapter 13
Chapter 14
Chapter 15
Chapter 16
Chapter 17
Chapter 18
Chapter 19
Chapter 20
Chapter 21
Chapter 22
Chapter 23
Chapter 24
Chapter 8 →
1
Quan Jesús hagué acabat de dir totes aquestes paraules davant el poble que l’escoltava, va entrar a Cafarnaüm.
2
Un centurió tenia un servent que estava malalt, a punt de morir.
3
El centurió l’apreciava molt i, quan sentí parlar de Jesús, li va enviar alguns notables dels jueus a demanar-li que vingués a salvar el seu servent.
4
Quan arribaren on era Jesús, el suplicaven amb insistència dient: — Es mereix que li facis aquest favor,
5
perquè estima el nostre poble i és ell qui ens ha construït la sinagoga.
6
Jesús se n’anà amb ells. No era gaire lluny de la casa, quan el centurió li va enviar uns amics a dir-li: — Senyor, no et molestis, que jo no sóc digne que entris a casa meva,
7
i per això ni tan sols m’he considerat digne de venir a trobar-te; però digues una paraula i el meu criat es posarà bo.
8
Perquè també jo, que estic posat sota l’autoritat d’un altre, tinc soldats a les meves ordres. I a un li dic: “Vés-te’n”, i se’n va, i a un altre: “Vine”, i ve, i al meu servent li mano: “Fes això”, i ho fa.
9
Quan Jesús ho sentí, es va omplir d’admiració per aquell home; es girà cap a la gent que el seguia i digué: — Us asseguro que ni a Israel no he trobat tanta fe.
10
Quan els enviats tornaren a la casa van trobar que el servent estava restablert.
11
Després Jesús se n’anà en una vila anomenada Naïm. L’acompanyaven els seus deixebles i molta gent.
12
Quan s’acostava al portal de la vila, es trobà que duien a enterrar un mort, fill únic d’una dona que era viuda. Molta gent del poble acompanyava la mare.
13
Així que el Senyor la va veure, en sentí compassió i li digué: — No ploris.
14
Després s’acostà al fèretre i el va tocar. Els qui el portaven s’aturaren. Ell digué: — T’ho mano: jove, aixeca’t.
15
El mort va incorporar-se i començà a parlar. I Jesús el va donar a la seva mare.
16
Tothom va quedar esglaiat i glorificaven Déu dient: — Un gran profeta ha sorgit entre nosaltres. I també: — Déu ha visitat el seu poble.
17
L’anomenada de Jesús s’escampà per tot el país dels jueus i per totes les regions veïnes.
18
Els deixebles de Joan van comunicar tot això al seu mestre. Aleshores Joan va cridar-ne dos
19
i els envià al Senyor per preguntar-li: «¿Ets tu el qui ha de venir, o n’hem d’esperar un altre?»
20
Aquells homes arribaren on era Jesús i li digueren: — Joan Baptista ens envia a preguntar-te: “¿Ets tu el qui ha de venir, o n’hem d’esperar un altre?”
21
Llavors mateix en va curar molts de malalties i sofriments o els alliberà d’esperits malignes, i donà la vista a molts cecs.
22
Jesús, doncs, els respongué: — Aneu a anunciar a Joan el que heu vist i sentit: els cecs hi veuen, els coixos caminen, els leprosos queden purs, els sords hi senten, els morts ressusciten, els pobres reben l’anunci de la bona nova.
23
I feliç aquell qui no em rebutjarà!
24
Mentre els enviats de Joan se n’anaven, Jesús es posà a parlar de Joan a les multituds: — Què heu sortit a contemplar al desert? ¿Una canya sacsejada pel vent?
25
Doncs què hi heu sortit a veure? ¿Un home vestit refinadament? Els qui porten vestits esplèndids i viuen amb luxe s’estan als palaus dels reis!
26
Doncs què hi heu sortit a veure? ¿Un profeta? Sí, us ho asseguro, i més que un profeta.
27
És aquell de qui diu l’Escriptura: Jo envio davant teu el meu missatger perquè et prepari el camí.
28
Us ho asseguro: entre els nascuts de dona no hi ha ningú més gran que Joan; però el més petit en el Regne de Déu és més gran que ell.
29
»Tot el poble, i fins i tot els publicans, van escoltar la predicació de Joan i es feren batejar per ell, i reconegueren així que Déu és just,
30
però els fariseus i els mestres de la Llei no es feren batejar i van rebutjar el designi de Déu sobre ells.
31
»A qui compararé, doncs, la gent d’aquesta generació? A qui s’assemblen?
32
S’assemblen als nois que seuen a les places i es criden els uns als altres dient: “Toquem la flauta, i no balleu; cantem complantes, i no ploreu!”
33
Perquè ha vingut Joan Baptista, que no menja pa ni beu vi, i dieu: “Té el dimoni”;
34
ha vingut el Fill de l’home, que menja i beu, i dieu: “Aquí teniu un golut i un bevedor, amic de publicans i pecadors.”
35
Però els fills de la saviesa acrediten tots que és justa.
36
Un fariseu va invitar Jesús a menjar amb ell. Jesús entrà a casa del fariseu i es posà a taula.
37
Hi havia al poble una dona que era una pecadora. Quan va saber que Jesús era a taula a casa del fariseu, hi anà amb una ampolleta d’alabastre plena de perfum
38
i es quedà plorant als peus de Jesús, darrere d’ell. Li mullava els peus amb les llàgrimes, els hi eixugava amb els cabells, els hi besava i els hi ungia amb perfum.
39
El fariseu que havia convidat Jesús, en veure això, pensà: «Si aquest fos profeta, sabria qui és aquesta dona que el toca i quina mena de vida porta: és una pecadora.»
40
Jesús li digué: — Simó, t’haig de dir una cosa. Ell li respongué: — Digues, mestre.
41
— Un prestador tenia dos deutors: l’un li devia cinc-cents denaris, i l’altre, cinquanta.
42
Com que no tenien res per a pagar, els va perdonar el deute a tots dos. Quin d’ells et sembla que l’estimarà més?
43
Simó li contestà: — Suposo que aquell a qui ha perdonat el deute més gran. Jesús li diu: — Has respost correctament.
44
Llavors es girà cap a la dona i digué a Simó: — Veus aquesta dona? Quan he entrat a casa teva, tu no m’has donat aigua per a rentar-me els peus; ella, en canvi, me’ls ha rentat amb les llàgrimes i me’ls ha eixugat amb els cabells.
45
Tu no m’has rebut amb un bes; ella, en canvi, d’ençà que he entrat, no ha parat de besar-me els peus.
46
Tu no m’has ungit el cap amb oli; ella, en canvi, m’ha ungit els peus amb perfum.
47
Així, doncs, t’asseguro que els seus molts pecats li han estat perdonats: per això ella estima molt. Aquell a qui poc és perdonat, estima poc.
48
Després digué a la dona: — Els teus pecats et són perdonats.
49
Els qui eren a taula amb ell començaren a pensar: «Qui és aquest que fins i tot perdona pecats?»
50
Jesús digué encara a la dona: — La teva fe t’ha salvat. Vés-te’n en pau.
← Chapter 6
Jump to:
Chapter 1
Chapter 2
Chapter 3
Chapter 4
Chapter 5
Chapter 6
Chapter 7
Chapter 8
Chapter 9
Chapter 10
Chapter 11
Chapter 12
Chapter 13
Chapter 14
Chapter 15
Chapter 16
Chapter 17
Chapter 18
Chapter 19
Chapter 20
Chapter 21
Chapter 22
Chapter 23
Chapter 24
Chapter 8 →
All chapters:
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
22
23
24