bible
ra
🌐 Language
English
Español
Français
Deutsch
Português
Italiano
Nederlands
Русский
中文
日本語
한국어
العربية
Türkçe
Tiếng Việt
ไทย
Indonesia
All Languages
Home
/
Catalan
/
Catalan (BCI) 2008 - (Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional)
/
Proverbs 12
Proverbs 12
Catalan (BCI) 2008 - (Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional)
← Chapter 11
Jump to:
Chapter 1
Chapter 2
Chapter 3
Chapter 4
Chapter 5
Chapter 6
Chapter 7
Chapter 8
Chapter 9
Chapter 10
Chapter 11
Chapter 12
Chapter 13
Chapter 14
Chapter 15
Chapter 16
Chapter 17
Chapter 18
Chapter 19
Chapter 20
Chapter 21
Chapter 22
Chapter 23
Chapter 24
Chapter 25
Chapter 26
Chapter 27
Chapter 28
Chapter 29
Chapter 30
Chapter 31
Chapter 13 →
1
Qui vol saber, vol que el reprenguin; qui refusa la correcció és un estúpid.
2
El Senyor es complau en l’home bo, però condemna el qui va amb males intencions.
3
Qui s’arrela en el mal no es mantindrà ferm, però l’arrel dels justos no serà mai arrencada.
4
Una dona forta és la corona del marit, una mala esposa és un corc dintre els ossos.
5
Les intencions dels justos són rectes, els homes malvats tramen l’engany.
6
Les paraules dels malvats són trampes mortals, les dels justos salven la gent.
7
Així que els malvats se’n van, no en queda ni rastre; la casa dels justos es manté ferma.
8
La lloança és reservada a l’home assenyat, l’home sense seny no rep sinó menyspreu.
9
Val més ser un de tants i anar ben servit que, sense un mos de pa, presumir de ric.
10
El just té cura de la vida del bestiar, el malvat només té entranyes de crueltat.
11
Qui treballa la terra s’atiparà de pa, qui projecta fantasies ha perdut el cap.
12
El malvat cobeja el botí dels dolents, però la soca dels justos brostarà.
13
El malvat posa un parany amb paraules traïdores, el just s’escapa del perill.
14
Ens saciarem dels fruits del que diem, rebrem la paga del que fem.
15
El neci es pensa que ell tot sol pot decidir, l’assenyat sap escoltar els consells.
16
El neci demostra tot seguit que està enfadat, l’astut fa com si no veiés l’ultratge.
17
Qui diu la veritat proclama la justícia; el fals testimoni, la impostura.
18
N’hi ha que fereixen quan parlen; les paraules del savi amoroseixen.
19
La veritat dura per sempre; la mentida, un instant.
20
El qui forja el mal és falsari, el qui aconsella pau en treu goig.
21
Al just no li passarà cap mal, al malvat li vindran tots junts.
22
El Senyor detesta la paraula falsa, però es complau en el qui obra fidelment.
23
L’intel·ligent calla allò que sap, el neci baladreja la seva estupidesa.
24
Mà diligent, manarà; mà indolent, serà esclava.
25
Una pena al cor deprimeix, una bona paraula porta alegria.
26
L’home just és un bon guia, el malvat malencamina.
27
El caçador mandrós no es rostirà mai cap peça, l’home diligent amuntegarà riquesa.
28
Al camí de la justícia hi ha la vida; qui el segueix no hi troba la mort.
← Chapter 11
Jump to:
Chapter 1
Chapter 2
Chapter 3
Chapter 4
Chapter 5
Chapter 6
Chapter 7
Chapter 8
Chapter 9
Chapter 10
Chapter 11
Chapter 12
Chapter 13
Chapter 14
Chapter 15
Chapter 16
Chapter 17
Chapter 18
Chapter 19
Chapter 20
Chapter 21
Chapter 22
Chapter 23
Chapter 24
Chapter 25
Chapter 26
Chapter 27
Chapter 28
Chapter 29
Chapter 30
Chapter 31
Chapter 13 →
All chapters:
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
22
23
24
25
26
27
28
29
30
31