Song of Solomon 6

Catalan (BCI) 2008 - (Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional)

← Chapter 5 Jump to: Chapter 7 →

1On se’n va el teu estimat, oh tu, la més bella de les dones? Cap on s’encamina el teu estimat? El cercarem amb tu.

2El meu estimat ha baixat al seu jardí, als erols de bàlsam, per recrear-se entre les flors i per collir-hi lliris.

3Jo sóc tota del meu estimat i el meu estimat és tot meu, ell que pastura el ramat entre els lliris.

4Ets bella com Tirsà, estimada meva, bonica com Jerusalem, impressionant com un exèrcit amb les banderes alçades.

5Aparta de mi els teus ulls, que m’embruixen! La teva cabellera és com un ramat de cabres que baixen de Galaad.

6Les teves dents són un ramat d’ovelles que pugen de banyar-se. Totes van aparellades, no n’hi ha cap sense companya.

7Dues meitats de magrana són les teves galtes darrere el teu vel.

8Seixanta són les reines, vuitanta les concubines, innombrables les donzelles,

9però és única la meva coloma, el meu tot: única també per a la seva mare, la preferida d’aquella qui la va infantar. Les donzelles la veuen i la proclamen benaurada, regines i concubines la lloen:

10«Qui és aquesta que guaita com l’aurora, bella com la lluna, resplendent com el sol, impressionant com un exèrcit amb les banderes alçades?»

11He davallat al jardí de les nogueres per veure florir la vall, per veure si broten els ceps, si els magraners ja despunten.

12Fora de mi per la joia, m’has embriagat amb la teva dolçor, filla de noble nissaga!

← Chapter 5 Jump to: Chapter 7 →