2 Corinthians 1

Catalan (BEC) 2000 (Bíblia Evangèlica Catalana)

Jump to: Chapter 2 →

1Pau, apòstol de Crist Jesús per de-signi de Déu, i el germà Timoteu, a l’església de Déu que és a Corint, amb tots els creients d’arreu de l’Acaia.

2Us desitgem la gràcia i la pau de part de Déu, nostre Pare, i del Senyor Jesu-crist.

3Beneït sigui Déu, Pare de nostre Senyor Jesucrist, Pare que és tot compas-sió i Déu que és tot consol.

4Ell ens conforta enmig de totes les nostres dificultats, a fi que nosaltres sa-piguem confortar els qui passen qual-sevol aflicció, gràcies al fet que nosaltres mateixos hem experimentat el con-sol de Déu.

5Perquè, si bé els sofriments de Crist ens omplen a vessar, també és cert que ens omple a vessar la consolació per mitjà de Crist.

6Si passem alguna aflicció és perquè redundi en benefici vostre i en la vostra salvació, i si som consolats és perquè redundi en la vostra consolació, que fa créixer la paciència per a suportar aquestes mateixes afliccions que nosaltres patim.

7Tenim motius de sentir-nos esperan-çats pel que fa a vosaltres, perquè sabem que si sou companys de sofriments, ho sou també de la consolació.

8Germans, no vull deixar d’explicar-vos les afliccions que vam haver de pas-sar a l’Àsia. Foren tan aclaparadores que no les podíem suportar. Vam arribar a desesperar de la vida.

9Però, si dintre nostre sentíem punyent la sentència de mort, va ser perquè no poséssim la confiança en nosaltres mateixos, sinó en Déu, que ressuscita els morts.

10Ell ens va salvar de tan greus perills de mort, i continuarà salvant-nos-en. Confiem que ell en endavant continuarà salvant-nos,

11si vosaltres també hi ajudeu inter-cedint per nosaltres en oració; així, si per la intercessió de moltes persones ens és concedit el benefici, seran molts a agrair la gràcia en nom nostre.

12Si d’alguna cosa podem estar orgu-llosos, és del testimoniatge de la nostra consciència, que ens certifica el bon comportament que hem tingut amb tot-hom, i especialment envers vosaltres, amb la puresa i l’honestedat que ve de Déu, sense pretensions de saviesa humana.

13Ben cert, en les nostres cartes no hi escrivim res més que allò que hi llegiu i compreneu. Confio que ho acabareu d’entendre perfectament,

14ja que heu començat a entendre-ho, a fi que nosaltres siguem un motiu d’or-gull per a vosaltres, i vosaltres sigueu la nostra satisfacció el dia del nostre Senyor Jesús.

15I amb aquest convenciment havia pensat de venir primer a vosaltres, i així serien dues les vegades que tindríeu el goig de veure’m:

16la primera, camí de Macedònia, i després, de tornada, hauria vingut a veure-us i a preparar amb vosaltres el viatge a Judea.

17¿Serà que en aquest projecte he obrat amb lleugeresa? ¿O penseu que faig els meus plans amb mires humanes, dient sí i no segons la meva conveniència?

18Déu és testimoni que no us diem un sí i un no alhora.

19Perquè el Fill de Déu, Crist Jesús, que Silvà, Timoteu i jo hem predicat entre vosaltres, no és sí i no alhora, ans ha estat sí en ell,

20puix que en ell totes les promeses de Déu han esdevingut un “Sí”. Per això, quan lloem Déu diem l’Amén per mitjà d’ell.

21És Déu qui ens referma en Crist jun-tament amb vosaltres. És Déu qui ens ha escollit,

22qui ens ha marcat amb el seu segell i ha posat, endemés, en els nostres cors la garantia de l’Esperit.

23Jo poso Déu per testimoni sobre la meva vida que, si encara no he vingut a Corint, ha estat per consideració a vosaltres.

24No és que ens vulguem fer els amos de la vostra fe, sinó que volem ser co-operadors del vostre goig, car en la fe ja esteu prou ferms.

Jump to: Chapter 2 →