2 Corinthians 12

Catalan (BEC) 2000 (Bíblia Evangèlica Catalana)

← Chapter 11 Jump to: Chapter 13 →

1Haig de seguir presumint, tot i que ho considero ben inútil, perquè us he de parlar de les visions i revelacions del Senyor.

2Sé d’un cristià que ara fa catorze anys va ser arrabassat fins als dominis celes-tials de Déu — si va ser en el cos o fora del cos, no ho sé; només Déu ho sap —,

3i sé que aquest home fou arrabassat — si va ser en el cos o fora del cos, no ho sé; només Déu ho sap —,

4i que fou endut al paradís, on va sentir paraules arcanes, que no és permès a l’home de dir.

5D’un home així podria presumir, però de mi mateix no presumiré, com no sigui de les meves flaqueses.

6Si volgués presumir, no seria cap ximpleria, perquè diria la veritat; però me n’estic, no sigui que el caràcter extra-ordinari d’aquestes revelacions no inciti algú a tenir de mi un concepte més alt del que m’ha vist fer o m’ha sentit dir.

7Per aquesta causa, i a fi que no me n’orgulleixi massa, m’han ficat una es-pina al cos, un enviat de Satanàs, que em va bufetejant perquè no me n’or-gulleixi massa.

8Per això vaig pregar tres vegades al Senyor que me l’apartés.

9Però m’ha contestat: “Ja en tens prou amb la meva gràcia, perquè la força es fa realitat en la feblesa.” Així, doncs, de bon grat em gloriaré, si de cas, en les febleses, per tal que reposi sobre meu la força de Crist.

10Per això em sento satisfet enmig de les febleses, els ultratges, les necessi-tats, les persecucions i les angoixes, per causa de Crist; perquè quan sóc feble és quan sóc veritablement fort.

11Si he estat un insensat, vosaltres m’hi heu obligat. Hauria d’haver sortit de vosaltres el fer la meva defensa, perquè, si bé no sóc gran cosa, tampoc no desme-reixo en res d’aquests superapòstols.

12El distintiu d’apòstol l’heu vist patentitzat entre vosaltres amb una cons-tància a tota prova, amb senyals, pro-digis i miracles.

13Què heu d’envejar a les altres comu-nitats, llevat del fet que no hagi volgut ser-vos una càrrega? Si ha estat una ofensa, perdoneu-me.

14Mireu, aquesta és la tercera vegada que em disposo a venir a visitar-vos, i tampoc no us seré carregós. Perquè no busco el que vosaltres teniu, sinó a vosaltres mateixos. No han de ser els fills els qui procurin per als pares, sinó els pares per als fills.

15I jo, de bon grat, em desprendré del que tinc i em desprendré de mi mateix per les vostres persones. Si jo us tinc tanta estima, seré menys estimat?

16Tot i admetent que jo no us vaig ser carregós, penseu que, com que sóc molt astut, us vaig atrapant amb enganys.

17¿Que potser, per mitjà d’algú dels qui us he enviat, m’he aprofitat de vosaltres?

18Vaig demanar a Titus que us visités i el vaig enviar en companyia d’aquell germà. ¿És que Titus us ha explotat? ¿Que no ens mou el mateix esperit? ¿Que no seguim el mateix camí?

19Estareu pensant que ens tornem a defensar davant vostre. És davant Déu, com a cristians, que parlem. I tot és per a la vostra edificació, benamats,

20perquè em temo que, quan vingui, no us trobaré com voldria, i que vosaltres no em trobareu com voldríeu. Temo tro-bar rivalitats, gelosies, enrabiades, intrigues, calúmnies, murmuracions, arrogàncies, disturbis;

21tinc por que, quan arribi, el meu Déu m’afligeixi davant vostre altre cop, i que m’hagi de doldre per molts que van pecar i encara no s’han penedit de la immoralitat, l’adulteri i el llibertinatge en què viuen.

← Chapter 11 Jump to: Chapter 13 →