2 Peter 1

Catalan (BEC) 2000 (Bíblia Evangèlica Catalana)

Jump to: Chapter 2 →

1Simó Pere, servent i apòstol de Jesucrist, als qui han obtingut una fe tan preciosa com la nostra en virtut de la justícia del nostre Déu i Salvador Jesucrist:

2Que la gràcia i la pau us siguin incrementades en el coneixement de Déu i de Jesucrist, Senyor nostre.

3També la seva divina potència ens ha proveït de tot el que cal a la vida i a la pietat, per mitjà del coneixement d’a-quell qui ens ha cridat per la seva pròpia glòria i la seva virtut.

4Per aquestes ens ha regalat els precio-sos i sublims béns promesos, de manera que pel seu mitjà esdevingueu parti-cipants de la naturalesa divina i pugueu escapar de la corrupció que hi ha al món, a causa de la concupiscència.

5Per això mateix, vosaltres, procureu diligentment afegir a la vostra fe la virtut; a la virtut, el discerniment;

6al discerniment, la serenitat; a la serenitat, la paciència; a la paciència, la pietat;

7a la pietat, l’afecte fraternal; a l’afecte fratemal, l’amor.

8Perquè si teniu aquestes qualitats i van creixent en vosaltres, no us deixaran que estigueu inactius ni que sigueu inú-tils, tocant al coneixement de nostre Senyor Jesucrist.

9Ara bé, aquell qui no té aquestes qua-litats, no hi veu, és curt de vista, s’ha oblidat que fou netejat dels seus antics pecats.

10Per això, germans, poseu cada cop més interès a consolidar la vostra vocació i elecció; i si ho feu així, no fallareu mai.

11Que així us serà oberta àmpliament l’entrada al Regne etern del nostre Senyor i Salvador Jesucrist.

12Per aquesta raó procuraré sempre re-cordar-vos aquestes coses, encara que les sapigueu i estigueu afermats en la veritat que teniu present.

13Em sembla que tinc l’obligació d’animar-vos amb les meves advertèn-cies, mentre visqui en aquesta tenda de campanya,

14sabent que no trigaré gaire a deixar la meva tenda, tal com m’ha fet saber el nostre Senyor Jesucrist.

15Tanmateix, procuraré que fins i tot després de la meva partença tingueu manera de recordar en qualsevol ocasió totes aquestes coses.

16Perquè quan us vam fer conèixer la potència de nostre Senyor Jesucrist i la seva vinguda, no va ser pas seguint històries inventades, sinó en tant que testimonis presencials de la seva grandesa.

17Ell va rebre de Déu Pare l’honor i la glòria quan, des d’aquella glòria esplendent, li va arribar aquella veu: “Aquest és el meu Fill, l’estimat, en qui tinc la meva complaença.”

18I aquesta veu que venia del cel, la vam sentir nosaltres, quan érem amb ell a la muntanya santa.

19D’aquesta manera ens és confirmada la paraula profètica a la qual feu molt bé d’atendre com un llum que fa claror en un lloc fosc, fins que no apunti el dia i neixi en els vostres cors l’estel del mati.

20Abans de tot, heu de saber que cap profecia de l’Escriptura no pot ser objecte d’interpretació privada,

21perquè no hi ha hagut mai cap pro-fecia que hagi vingut per iniciativa humana. De fet, els homes que han par-lat de part de Déu han estat guiats per l’Esperit Sant.

Jump to: Chapter 2 →