2 Peter 2

Catalan (BEC) 2000 (Bíblia Evangèlica Catalana)

← Chapter 1 Jump to: Chapter 3 →

1És cert que hi ha hagut també fal-sos profetes entre el poble, com també entre vosaltres hi haurà falsos mestres que propagaran doctrines perni-cioses i, refusant l’Amo que els va com-prar, atrauran d’improvís damunt d’ells un desastre.

2Molts els seguiran en les seves dis-bauxes, i per culpa seva es parlarà malament del camí de la veritat.

3Per afany de diners voldran mercade-jar amb vosaltres, valent-se d’un llen-guatge capciós. La seva condemnació ja fa temps que es va posar en marxa, i la seva perdició no dorm.

4Perquè si Déu no va perdonar els àn-gels que havien pecat, sinó que els va precipitar a l’infern i els va enviar a les cavernes tenebroses, on els reserva per al judici;

5si tampoc no va perdonar el món antic, quan va fer baixar el diluvi sobre aquell món de pervertits, tot i que en va preser-var un grup de vuit persones, incloent-hi Noè, el pregoner de la justícia;

6si va condemnar a la destrucció i va reduir a cendres les ciutats de Sodoma i Gomorra, posades com a exemple permanent d’allò que espera als malvats;

7si, en canvi, va alliberar el just Lot, mortificat per la conducta llicenciosa dels desenfrenats,

8ja que aquell just, vivint enmig d’ells, tenia corsecada la seva ànima noble per les abominables coses que veia i sentia dia rere dia,

9és que el Senyor sap resoldre la prova dels fidels i sap mantenir castigats els dolents fins al dia del judici,

10sobretot aquells qui van darrere els desigs carnals, seduïts per una concu-piscència impura, i menyspreen el seu Senyoriu. Temeraris, arrogants, no te-nen cap temor d’infamar l’autoritat,

11mentre que els àngels, que són su-periors en força i poder, no gosen portar davant el Senyor cap acusació injuriosa contra ells.

12En canvi, aquests injurien allò que desconeixen; són com animals irracio-nals que la natura cria per a ser presa i carronya, i sucumbiran de la mateixa manera,

13rebran la paga de la seva injustícia. Posen la seva felicitat en els plaers d’un dia; gent corrompuda i viciosa, que fins i tot quan participa dels vostres àpats de germanor es complau en el seu desver-gonyiment.

14Només tenen ulls per a l’adulteri i no paren mai de pecar; sedueixen les àni-mes febles; tenen un cor acostumat a la cobdícia; una raça de maleïts!

15Deixant el camí recte, s’han desviat per seguir el camí de Balaam, fill de Bòsor, que volia treure un guany de la maldat,

16però va rebre una reprensió per la seva malifeta: un ase incapaç de parlar va pronunciar paraules humanes, impe-dint que el profeta fes un disbarat.

17Aquesta gent són fonts eixutes i nú-vols que la torbonada s’enduu, i els es-pera la fosquedat de les tenebres.

18Perquè, proferint discursos arrogants sense sentit, sedueixen amb les passions desenfrenades de la carn els qui tot just acaben d’escapar dels qui viuen en l’error.

19Els prometen la llibertat, ells, que són esclaus de la corrupció! Perquè, quan un home es deixa vèncer, esdevé esclau de qui l’ha vençut.

20Si, doncs, després d’haver escapat de les brutícies mundanes, gràcies al conei-xement del Senyor i Salvador Jesucrist, altra vegada s’hi tornen a embolicar, i es deixen dominar, el final resulta pitjor que el començament.

21Ja que més els hauria valgut no co-nèixer el camí just que no pas, un cop conegut, fer-se enrere del sant manament que els havien transmès.

22Els ha passat allò que tan encertadament diu el proverbi: “El gos ha tornat al seu vòmit”, i també: “La truja, tot just rentada, es rebolca en el llot.”

← Chapter 1 Jump to: Chapter 3 →