2 Samuel 18

Catalan (BEC) 2000 (Bíblia Evangèlica Catalana)

← Chapter 17 Jump to: Chapter 19 →

1David va organitzar la tropa que anava amb ell i va posar al seu comandament caps de milers i caps de centenars.

2Després va distribuir la tropa: un terç a les ordres de Joab, un terç a les ordres d’Abisai, fill de Seruià i germà de Joab, i un terç a les ordres d’Itai, el gateu. I digué als soldats: “Jo també vindré amb vosaltres.”

3Però ells van dir: “No vinguis, perquè si nosaltres hem de fugir, no tindrà im-portància, i encara que en mori la meitat de nosaltres, tampoc no tindrà impor-tància; en canvi, tu vals com deu mil de nosaltres. Per tant, és millor que ara et quedis per a reforçar-nos des de la ciutat.”

4El rei els respongué: “Jo faré el que vosaltres creieu convenient.” Llavors el rei es va situar a un costat de la porta, mentre que tota la tropa anava sortint en grups de centenars i de milers.

5El rei va donar aquesta ordre a Joab, Abisai i Itai: “Per consideració a mi, sigueu benignes amb el jove Absalom.” I tota la tropa va sentir l’ordre que el rei va donar a tots els caps referent a Absalom.

6Les tropes van sortir al camp contra Israel, i el combat tingué lloc al bosc d’Efraïm.

7Allà van ser derrotades les tropes d’Is-rael pels seguidors de David, i la matança que hi hagué, aquell dia, va ser enorme: vint mil homes.

8La batalla es va estendre per tot aquell territori, i van ser més els que va derro-tar el bosc, aquell dia, que no pas els que va devorar l’espasa.

9Absalom va topar amb els seguidors de David. Muntava una mula, i, en ficar-se la mula sota el frondós ramatge d’una alzina, se li va enganxar el cap a l’alzina i va quedar penjat entre cel i terra, men-tre la mula s’escapava de sota seu.

10Un home que el va veure va avisar Joab, i li digué: “Mira, acabo de veure Absalom penjat d’una alzina.”

11Joab digué a l’home que li duia la notícia: “I bé, si l’has vist, per què no l’has abatut allà mateix? Llavors jo hauria de donar-te deu sicles de plata i un cinturó.”

12Però aquell home respongué a Joab: “Ni que em posessin mil sicles de plata a les mans, no alçaria la mà contra el fill del rei, perquè nosaltres hem sentit com el rei et donava a tu, a Abisai i a Itai, aquesta ordre: ‘Tingueu tots mirament amb el jove Absalom.’

13I si jo m’hagués exposat a trair-lo, com que al rei no se li pot amagar res, tu mateix t’hauries posat en contra meu.”

14Joab respongué: “No vull perdre més temps amb tu.” Llavors va agafar tres dards i els va clavar al cor d’Absalom, que encara estava viu enmig de l’alzina.

15I els deu joves que feien d’escuders de Joab van rodejar Absalom i el van ferir, acabant-lo de matar.

16Tot seguit, Joab va tocar la trompeta, i l’exèrcit va deixar de perseguir els is-raelites. Així va aturar Joab el poble.

17Després van agafar Absalom, el van tirar dins d’un gran clot del bosc i van alçar damunt seu un gran munt de pe-dres. Pel que fa als israelites, tots havien fugit, cadascú al seu estatge.

18Absalom, mentre era viu, s’havia fet erigir una columna a la vall del Rei, perquè deia: “No tinc cap fill que pugui conservar la memòria del meu nom.” Per això va posar el seu propi nom a la columna, que és coneguda amb el nom de “monument d’Absalom”, fins al dia d’avui.

19Llavors Ahimaas, fill de Sadoc, digué a Joab: “Amb el teu permís, aniré de seguida a portar al rei la bona notícia de com el Senyor li ha fet justícia contra el poder dels seus enemics.”

20Però Joab li replicà: “Avui no faràs de portador de bones notícies; ja en fa-ràs un altre dia, perquè avui no portaries bones notícies, atès que el fill del rei és mort.”

21Llavors Joab va cridar un etíop i li digué: “Vés a notificar al rei això que has vist.” L’etíop va fer la reverència a Joab i va sortir corrents.

22Però Ahimaas, fill de Sadoc, encara digué a Joab: “Malgrat el que pugui pas-sar, deixa’m que també jo corri darrere l’etíop.” Joab li digué: “Per què has de córrer tu, fill meu? No obtindràs pas la recompensa de bona notícia.”

23“Passi el que passi, jo hi vaig”, digué ell. I Joab li digué: “Corre!” Ahimaas corregué pel camí de la plana i va avançar l’etíop.

24David s’estava assegut entre les dues portes. El vigia, que havia pujat a la torre del portal, damunt la muralla, al-çant la vista veié un home que corria tot sol.

25El vigia va cridar i ho comunicà al rei, i el rei digué: “Si ve sol, porta bones notícies.” Mentrestant, l’home s’anava acostant.

26Llavors el vigia veié un altre home que venia corrent, i cridant el porter li digué: “Atenció, ve un altre home corrent tot sol!” I el rei digué: “Aquest també porta bones notícies.”

27El vigia encara va dir: “Reconec la manera de córrer del primer, i em fa l’efecte que corre com Ahimaas, el fill de Sadoc.” I el rei digué: “Aquest és un home de bé, i deu venir amb bones notícies.”

28Ahimaas es va acostar al rei i li digué: “Pau!”, i es va prosternar fins a terra davant el rei; i afegí: “Beneït sigui el Senyor, el teu Déu, que ha eliminat els homes que havien alçat les mans contra el meu senyor, el rei!”

29El rei va preguntar: “¿Està bé el jove Absalom?” Ahimaas respongué: “He vist un gran enrenou justament quan Joab enviava l’esclau del rei i a mi, servidor teu, però no he pogut saber què era.”

30I el rei digué: “Aparta’t, i posa’t aquí al costat.” Ell es va apartar a un cantó i s’hi va estar dret.

31Amb això, l’etíop va arribar i digué: “Rebi el rei, senyor meu, bones notícies, perquè avui el Senyor ha defensat la teva causa contra tots els qui s’havien alçat contra tu.”

32El rei va preguntar a l’etíop: “I el jove Absalom, està bé?” L’etíop respon-gué: “Que tinguin la mateixa sort que aquell jove tots els enemics del meu senyor, el rei, amb tots els qui es re-volten contra tu per fer el mal.”

33Llavors el rei, profundament com-mogut, va pujar a la cambra superior de la porta de la muralla i esclatà en plors. Mentre pujava, deia: “Fill meu, Absalom, fill meu, Absalom! Tant de bo ha-gués mort jo en lloc teu! Absalom, fill meu, fill meu!”

← Chapter 17 Jump to: Chapter 19 →